Quedem un dia a Can Batlló

A la porta d’entrada al recinte de Can Batlló, un adhesiu recorda les cares dels vuit mossos acusats de la mort de Juan Andrés Benítez. A dins, en diversos punts del carrer Onze de Juny, hi ha tres o quatre adhesius més i algun pòster amb el mateix disseny i la frase Ni oblit ni perdó. També hi ha grans pancartes amb altres reivindicacions: Juntes contra l’especulació, Nosaltres també som el banc expropiat... Passejar per l’interior de Can Batlló és una manera de posar-se al dia sobre els conflictes més candents que sacsegen Barcelona.

El programa d’activitats del cinquè aniversari de Can Batlló no ha pogut ser més fidel al seu esperit veïnal i reivindicatiu. Hi ha hagut àpats populars i jocs infantils. S’han projectat pel·lícules significades amb la lluita transsexual (Tchindas) i els efectes de l’estafa global (Van morir per sobre de les seves possibilitats). Fins i tot es va convidar els titellaires detinguts a Madrid i es va fer un sopar en honor seu.

També s’ha programat un correfoc, un cabaret, circ i, per descomptat, una traca final de concerts. Però res de cantautors protesta ni de grups amb missatge. En un espai com Can Batlló, tothom qui puja a l’escenari ja està significat políticament. De fet, dissabte va predominar la música instrumental i festiva. D’entrada, el surf canyer de The Surfeiters, que es van atrevir fins i tot amb Mötorhead. I després, els ritmes jamaicans de la BCN Ska Jazz Orquestra, abonada al repertori de The Skatalites.

Familiar i festiva

Familiar i festivaAl capdavall, allò era una festa d’aniversari. Cinc anys d’autogestió. Cinc anys construint la nova família. I era tot tan familiar que el camerino era una furgoneta. Era tan familiar que no hi havia policia ni agents de seguretat. Era tan familiar que a l’escenari de la BCN Ska Jazz Orquestra, entre cables i més cables, hi havia una bossa de Doritos. ¿El sopar? Era tan familiar i festiva que un cambrer empenyia amb el peu el barril de cervesa que havia de reposar a ritme de ska.

El concert, una excusa

Notícies relacionades

L'espai autogestionat de Can Batlló compleix un lustre amb desenes de projectes en marxa

Història de la conquista veïnal de Can Batlló

El concert, una excusaLa nit era esplèndida i fresca després d’un dia d’intensa calor. Costava anar-se’n d’allà, però no hi havia problema perquè, a diferència de les sales de concerts, d’aquí no et fa fora ningú. Billy Bragg va dir una vegada que el més important en un concert no és el grup que actua, sinó que hagi servit com a excusa perquè la gent es reuneixi. L’important són les converses, idees i projectes que sorgeixin entre el públic. Aquesta nit és just així. ¿I la música? Bé, complint, però com un ingredient més.

Un llauner s’acosta a la recerca de clients, però ningú li fa cas. Els preus a la barra són bastant imbatibles. Un altre home ha improvisat una parada de samarretes: n’hi ha des de Laurel Aitken fins a Decibelios. A la una de la matinada tocada ocupen l’escenari cinc encaputxats amb granotes de color taronja. Van disfressats de detinguts de Guantánamo. Són Rage To Antonio Machín, un grup de versions de Rage Against The Machine. Quan toquen Fistul of steel demanen al públic que alci el puny. Els obeeixen sis o set persones. Continua la festa però, sobretot, continuen les converses.