Miki Esparbé: "Mai hipotecaria la casa dels meus pares per fer cine"

Actor de teatre, televisió i cine, Miki Esparbé (Barcelona, 1983) s'ha convertit en un incondicional de les pantalles. Amb 'El rei borni' encara en cartell, aquest cap de setmana estrena 'Rumbos', producció catalana dirigida per la realitzadora murciana Manuela Burló (li ha costat vuit anys treure-la endavant), que utilitza el recurs de les vides creuades (i la veu en 'off' de Júlia Otero) per narrar una història coral d'amors i desamors. 

'El rei borni', 'Rumbos', ben aviat estrenarà 'Cuerpo de élite', i al setembre rodarà la comèdia romàntica 'Las leyes de la termodinámica’ a les ordres de Mateo Gil. ¿És el noi de moda? No m'agrada aquesta expressió perquè implica que, tard o d'hora, deixaré d'estar de moda i deixaré de treballar. I no vull. És cert que en els dos últims anys han comptat molt amb mi.

¿Ha arribat aquest moment en què diu que no a algun projecte? Sí.

¿Per què? A veure, tampoc és que em sobrin els projectes. Però sí que parteixo d'una sèrie de criteris a l'hora d'escollir els meus papers. Sempre busco que un personatge viatgi d'un punt A per arribar al B.

A 'Rumbos' comparteix escenes amb Pilar López de Ayala, que ha confessat que va haver d'emigrar perquè a Espanya no tenia feina. Ja… La nostra experiència ha sigut bonica i intensa. Van ser dos dies de rodatge i ens vam entendre molt bé.

La pel·lícula parla de com és de difícil que una relació tiri endavant. ¿Hi ha res més complicat que l'amor? Segur que sí, però l'amor ens toca a tots: rics, pobres, alts, baixos… És molt democràtic. Qui més qui menys segur que empatitza amb alguna de les sis històries que s'expliquen a 'Rumbos'.

En aquesta pel·lícula no ha sigut productor, com ho va ser a 'El rei borni'. ¿Han guanyat diners? ¿Es guanya diners amb el cine 'low cost'? Crec que no (rialles). Guanyar, no hem guanyat. Però estem contents. Vam sortir amb poques còpies i, afortunadament, la pel·lícula aguanta. Ja porta quatre setmanes als cines. No ens queixem. Ens està anant bé, tant amb la crítica com amb el públic.

A 'Cuerpo de élite', una altra comèdia que segueix explotant els tòpics regionals, aquesta vegada amb els diversos cossos policials de tot Espanya, no farà de mosso, sinó d'agent de mobilitat madrileny. Vostè no té accent. Això diuen, encara que a vegades em surten catalanades.

¿Què li aporten els seus estudis universitaris a l'hora de ficar-se a la pell d'un personatge? Humanitats aporta un bagatge cultural que es queda per sempre. Especialment et serveix per als personatges històrics.

Mare professora, pare pintor, i germanes que es dediquen al sector editorial. ¿A casa seva es parla d'una altra cosa que no sigui cultura? És una cosa que sempre hem tingut. De fet, jo als 18 anys volia estudiar interpretació, però els meus pares em van dir que ja tindria temps. I em vaig posar a fer una carrera més convencional, Humanitats, que era la carrera d'una de les meves germanes. No la vaig agafar per sortida professional, però sí volia alguna cosa que m'aportés, que m'enriquís. Vaig disfrutar molt la carrera, però no era la meva vocació. Vocació és el que estic fent ara.

Ha escrit i dirigit dos curts. El primer el vaig fer amb el mòbil per a un concurs i amb els diners que vaig guanyar vaig fer el segon. Els vaig escriure i dirigir tots dos.

¿Per quan el llarg? Em sona a xinès, em queda lluny. Un llarg s'ha de coure a foc lent i donar-li temps. ¿Faré més curts? Doncs sí, quan tingui coses per explicar. Potser sí que em ve de gust dirigir i protagonitzar. Bé, en tot cas, codirigiria. Per exemple, amb Paco Caballero, amb qui vaig escriure un llibre.

¿També ha escrit un llibre? Una novel·la gràfica. Es diu 'Sóc el teu príncep blau però ets daltònica'. Ja fa tres anys. Vam fer un vídeo per promocionar-lo i vam tenir més de dos milions de visites.

¿Què li demana al Govern que surti de les eleccions, si és que surt? Que es fixi en el suport a la cultura que es dóna en altres països, com França. Potser no tant, però, home, que ens ho posin una mica més fàcil. He estat en produccions que s'han fet tirar endavant perquè el productor o el director han tirat la capa al toro i han venut el cotxe o hipotecat la casa. Les coses no han de ser així.

¿Vostè hipotecaria casa seva o la dels seus pares per fer una pel·lícula? No. La dels meus pares mai. Però entenc la desesperació quan és un projecte propi i t'hi va la vida.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

¿On vius ara, a Madrid o a Barcelona? Més a Barcelona, però mig mig.

Vostè comença a ser omnipresent a les pantalles. ¿A Barcelona la gent l'atura pel carrer? Puc anar tranquil, que no em coneix ningú. O si em coneixen no m'ho diuen. I si algú em diu res sempre és en to molt amable.