El 'big bang' del Sónar

Aquell Festival de Música Avançada i Art Multimèdia que el 1994 va plantar la seva bandera al CCCB davant de mirades de sorpresa i escepticisme s'ha convertit en una història d'èxit que, lluny que quedar-se paralitzada davant el màgic reflex de la seva imatge al mirall, segueix creixent, transformant-se i associant ara la innovació musical a la tecnologia, la indústria i el món acadèmic. És el Sónar de 360º, que amb la marca ‘Music, creativity & technology’, obre la 23a edició aquest dijous, fins dissabte, combinant les figures musicals amb el laboratori d'idees.

En les lletres de neólletres de neó, noms com el pioner de l'electrònica popular Jean-Michel Jarre, l'icònic supervivent dels 80 New Order, el minimalista neo-soul James Blake, el dinamiter de la ‘rave’ Fatboy Slim i la poètica reconversió d'Antony en ANOHNI. Identitats carismàtiques sota les quals corre una programació d'ampli perfil al voltant d'una idea de música associada a l'exploració i a l'expansió dels cànons tradicionals, ja sigui pop, ‘dance’, hip-hop o avantguarda històrica, amb l'electrònica com a llenguatge no obligat però sí recorregut. Encara que, a aquestes alçades, parlar de música electrònica cada vegada és més discutible: l'ingredient digital, o no orgànic, en les propostes actuals resulta gairebé invisible perquè és a tot arreu.

VUIT ESCENARIS

Cosa que reforça el caràcter precursor d'aquest festival creat en un moment en què la música alternativa girava essencialment al voltant de les guitarres, quan amb prou feines es començava a parlar en aquest país de conceptes com EDM o techno intel·ligent. Amb una graella de 130 actuacions, el Sónar cobreix des de l'‘ambient’ i el pop sintetitzat fins al hip-hop i l'electro-soul passant per modernes i estridents tendències urbanes com el ‘grime’ i el ‘trap’, combinant les noves troballes amb el reconeixement als avantguardistes d'ahir. Aquest any, com l'anterior, a través de vuit escenaris: quatre al recinte de Fira Montjuïc, estrenat en l'edició del 2013 en substitució del ja desbordat CCCB, cridat a exercir un rol cada vegada més destacat (l'any passat va congregar el 42% dels assistents), i quatre a l'espai nocturn i multitudinari de la Fira Gran Via l’Hospitalet.

Però, com apunta a aquest diari un dels directors del festival, Ricard Robles, el Sónar no ha volgut ser mai “un esdeveniment firal, en què s'exhibeixen uns productes”, sinó un lloc en què “les idees es treballen a través de totes les fases, amb la participació del públic, els tecnòlegs, la part científica i la de formació”. El propòsit del festival és que “puguis anar al Sónar a buscar un soci, o finançament, o un canal de distribució, i provar el teu projecte amb l'usuari final, en un dels escenaris del festival, tancant el cicle de 360º”. 

MERCAT A MONTJUÏC

Notícies relacionades

Cartell per dies i horaris del Sónar 2016

Sónar 2016, en directe

Creix aquí la importància del Sónar +D, hereu ampliat del SónarPro, ara erigit en congrés internacional sobre la transformació digital de les indústries creatives. Consolidat, com l'any passat, al pavelló 4 de Montjuïc, promou col·laboracions amb el sector educatiu i científic, i integra el MarketLab, un “espai tipus mercat”, assenyala Robles, on les noves empreses, les ‘start-ups’, poden tenir ara accés a un estand propi. El Sónar+D, que obrirà aquest dijous amb una conferència de Brian Eno, va acollir l'any passat 3.225 professionals de 1.900 empreses.

El Sónar es reafirma així com a enllaç entre la creativitat i la tecnologia sense deixar de ser un espectacle en si mateix, la quinta essència postmoderna com a cruïlla de disciplines, de rigor i frivolitat, àgora ‘cool’ i centre de negocis. Un esdeveniment exportable que disposa de subseus en tres ciutats nòrdiques (Reykjavik, Estocolm i Copenhaguen) i quatre més a Llatinoamèrica (Santiago de Xile, Bogotà, Buenos Aires i São Paulo), a les quals se'n sumaran dues més el 2017 que es desvelaran aquest dissabte. I que integra la seva marca, en fi, en la llista de ganxos turístics més genuïns de la ciutat de Barcelona.