Alicia Kopf, Lucia Berlin i Francesca Sanna obtenen el Llibreter

Tres dones són les guanyadores del premi Llibreter, que concedeixen els llibreters catalans. Són la gironina Alicia Kopf, que amb la seva novel·la 'Germà de gel' (L’Altra) ja va obtenir el Premi Documenta, ara en la seva distinció com a categoria de la literatura catalana. La recuperació de l'obra de la nord-americana Lucia Berlin,Lucia Berlin 'Manual per a dones de fer feines' (L’Altra / Alfaguara), col·lecció de contes d'una escriptora fonamental que va ser pràcticament ignorada per la crítica i el públic i que només ha sigut reconeguda 12 anys després de la seva mort, el 2004. I, en el capítol de millor àlbum il·lustrat, 'El viatge' / 'El viaje' de la italiana Francesca Sanna (publicat en català i castellà per Impedimenta), del qual el jurat ha destacat la potència de la paraula i la narrativa en una història que explica el drama dels refugiats. Sanna va recordar que va començar aquest projecte fa dos anys, quan encara no es parlava d'aquest problema, i proposa que el seu viatge no sigui llegit com un trajecte puntual. “És una història que ens podria passar a qualsevol de nosaltres”, ha dit aquest dilluns, dia en què se celebra precisament el Dia Mundial del Refugiat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Germà de gel’, escrit per Kopf, una jove autora que ve del món de les arts plàstiques, ha sigut saludada pel jurat com una història que, “sense deixar de presentar un argument clàssic de relacions familiars complicades, sap afegir un contrapunt d'aventura, de tècnica i de projecció artística, de manera que el lector obté un visió polièdrica sobre temes molt humans”. En la seva presentació, Kopf va reflexionar sobre el dur paper de la dona en la cadena de reconeixements i va reivindicar la capacitat de les escriptores no solament per parlar de la seva pròpia experiència (el terreny tradicionalment femení), sinó també per “poder explicar històries sobre el món”.

Va ser molt emocionant la carta oberta en què un dels quatre fills de Lucia Berlin va agrair el premi, amb sabor agredolç, al ser pòstum. “Mai he sigut capaç d'adoptar una història en relació amb les històries de la meva mare [molt autobiogràfica]. Mai vaig veure el seu treball com a literatura. Només era la meva mare explicant-nos històries. Ara, amb la distància que imposa el seu èxit, m'adono de la seva vàlua, de com va aconseguir, malgrat l'alcohol i l'escriptura, ser una mare fantàstica, quan ella sola va poder tirar endavant els seus quatre fills sense abandonar la seva vocació”.