Carme Riera i l'inventor del turisme a Mallorca

Una novel·la en forma de manuscrit trobat. Una confessió al peu de la tomba. La vida d’un personatge que potser a Mallorca és tota una celebritat, però que a Cata-lunya necessita presentació. Es tracta de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg, que va viure a l’illa de la calma (quan encara se la podia denominar així) fascinat per la seva naturalesa i les seves dones (les males llengües diuen que també per alguns homes), encara que la raó que el va fer anar fins allà va ser investigar un estrany escarabat local. Un naturalista, en fi, amb tan bon ull per adonar-se que aquell lloc era un poderós filó per a la indústria turística que a principis del segle XX encara s’estava creant.

De la mort d’aquest personatge en un lloc que avui és la República Txeca però que llavors era l’Imperi austrohongarès es van complir cent anys el 2015. L’escriptora mallorquina Carme Riera ha indagat en la seva vida, ha completat les seves zones d’ombra amb ficció i el resultat és una novel·la breu, Les darreres paraules, amb què ha guanyat el premi BBVA Sant Joan.

La catedràtica i membre de la Real Academia Española es va enfrontar als complicats secrets de la figura de l’arxiduc, cosí de l’emperadriu Sissi, viatger impenitent i misteriós, al ser-li encomanat el comissariat d’una exposició dedicada a ell. Lluís Salvador va ser un intel·lectual i un savi la visita del qual a l’illa suposa un abans i un després en la  història del lloc. «Ell considerava que s’ha de respectar la naturalesa i el paisatge. Encara circulen llegendes que diuen que no deixava talar cap arbre. Va construir miradors als llocs més interessants perquè la gent pogués arribar i va crear una hostatgeria perquè les persones que caminessin per l’illa poguessin allotjar-s’hi», detalla.

PRECOÇ ECOLOGISTA / És a dir, el seu era un pensament ecològic avant la lettre, una concepció del turisme ben entès allunyat de l’actual especulació. «És bo pensar en un exemple com el seu quan acabes de llegir la notícia que cada dilluns arribarà a l’illa un macrocreuer d’un centenar de pisos. Aquell dia els mallorquins no tindrem més remei que tancar-nos a casa», afegeix l’autora.

Fill del gran duc de Toscana, Lluís Salvador es va veure obligat a exiliar-se del seu lloc natal. «Per això a l’arribar a l’illa es va trobar com a casa. Va escollir a més per aposentar-se la localització més preciosa de l’illa, aquella que va de Valldemossa a Deià», explica Riera. Que una de les mansions que ell es va fer construir aquí, s’Estaca, fos ocupada molts anys després per l’actor Michael Dou-

glas no deixa de ser una curiositat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 Més controvertits són els aspectes íntims de l’aristòcrata, que oficialment no va tenir descendència però va deixar tota la seva fortuna als fills del seu secretari, amb la qual cosa va alimentar la sospita que en realitat eren seus ja que se sap que va tenir infinitat d’amants entre les camperoles de la zona. «Era un home molt lliure, a Viena es van ofendre molt quan en un dels seus escrits es va atrevir a equiparar l’emperadriu Elisabet en la seva visita a l’illa amb una pagesa amb qui era notori que mantenia relacions».

Sense oblidar que potser, només potser, l’Habsburg, que va viatjar a una infinitat de llocs estranyíssims, exercís d’espia al servei de la malparada corona austríaca, mentre es gestava una guerra mundial, la primera, que no va arribar a conèixer.