Villaronga fa de 'Incerta glòria' un 'western' sentimental

l rodatge de l’adaptació cinematogràfica d’Incerta glòria, la novel·la de Joan Sales sobre la guerra civil, s’acaba avui a Barcelona després de dos mesos de rodatge als paisatges del front d’Aragó. Tot i que seria més precís dir que s’acaba el rodatge de la Incerta glòria del director Agustí Villaronga, que davant la impossibilitat de portar a la pantalla una complexa novel·la de 700 pàgines ha decidit, en el guió que firma amb Coral Cruz, centrar-se en un aspecte, la relació entre quatre protagonistes, en conflicte sentimental i moral.

«La novel·la és molt complexa, llarga i filosòfica. La pel·lícula l’he centrat en els sentiments de les persones, amb una guerra com a teló de fons», explica en una pausa del rodatge el director. «Amb un aire més de western que de pel·lícula de la guerra civil», afegeix. «O d’Allò que el vent s’endugué o El tercer home», afegeix Passola.

QUATRE JOVES PROTAGONISTES / El fragment d’Incerta glòria sobre el qual s’ha posat el focus és la relació entre un jove oficial (Lluís, interpretat per Marcel Borràs), el seu amic Juli Soleràs (Oriol Pla), la dona del primer (Trini, Bruna Cusí) i una noia aragonesa amb qui inicia una relació (Carlana, Núria Prims). La sorpresa per als espectadors pot arribar amb algun dels secundaris en les escenes situades a l’Aragó rural: Juan Diego, Terele Pávez i Fernando Esteso. «És boníssim. I encara que la gent no ho sàpiga, és una persona intel·ligent i culta, que no va de còmic fent acudits», diu Villaronga de l’últim d’aquests.

Marcel Borràs, el protagonista de l’escena que es rodava ahir, desvela que el personatge de Lluís de Brocà, que ell interpreta, ha sigut rebatejat com a Lluís Sales en honor a l’autor. Es tracta d’«un comunista de bona família, un tipus molt moralista, molt educat però que es trenca. Viu un infern emocional, un combat intern entre les seves obligacions com a oficial i les seves passions internes, quan encara és un jove que ho ha hagut de viure tot abans d’hora».

ELS ESCENARIS / Ahir es va acabar el gruix del rodatge que ha tingut ocupat l’equip durant un mes i mig a Aragó i durant un parell de setmanes a la Garriga i a Barcelona. A l’escena que es rodava ahir, Lluís Sales entra en una sala del pavelló de Sant Rafael de l’hospital de Sant Pau, un dels pavellons a mig restaurar que ha permès recuperar l’aparença que devien tenir aquelles sales diàfanes dels hospitals els anys 30. Busca el sèrum que necessita per salvar la vida del seu fill. Als llits, uns nens pacients i disciplinats atenen sense donar gaires problemes les instruccions de les figurants caracteritzades com a infermeres. «El que passarà serà important i donarà un giro a la història», explica la productora Isona Passola. «La guerra posa les persones en situació límit i fa que facin el que no es podrien haver imaginat mai», afegeix.

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

A part del rodatge a l’hospital de Sant Pau, diumenge passat l’equip va convertir el Pla de Palau en una plaça amb mercat, camions, xais i terra ple de sorra (la desaparició de les llambordes a Barcelona ha reduït la contaminació acústica però complica els rodatges d’època). Encara que els grans moments del rodatge han tingut lloc en els paisatges d’Aragó –l’abandonada Cartoixa dels Monegres, les trinxeres d’Alcubierre, les ruïnes de Belchite, el paisatge erosionat de Jubierre– amb moments màgics com els paisatges nevats a base d’espuma malgrat la calor que la fonia o difícils com l’accident en què es va trencar les dues cames el càmera Ramon Sánchez.

BERLÍN /La postproducció del film es prolongarà fins a final d’any, i l’aspiració que sigui inclòs com a pel·lícula a competició al festival de Berlín condiciona l’elecció de la data de l’estrena, que se n’anirà cap al febrer o març del 2017.