La troballa d'unes fotos perdudes aixeca nous dubtes sobre l'arxiu Centelles

L’arxiu d’un dels fotògrafs més actius als anys 30 a Barcelona, Joan Andreu Puig Farran (1904-1982), un fons que havia sigut donat per desaparegut als camps de concentració del sud de França, ha sortit finalment a la llum. Part dels seus negatius es conserven encara en mans de la seva família. Els descendents de Puig Farran han mantingut contactes amb l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Centre de Documentació de la Memòria Històrica de Salamanca, sense arribar encara a cap acord sobre el seu destí.

El miler de negatius conservats, amb el seu treball el 1929 i el període 1933- 1937, són una xifra escassa: el seu treball posterior es va perdre en l’exili i la part de l’arxiu que es conserva mostra indicis d’haver sigut expurgat, amb nombroses capses mig buides i fins a 162 sobres sense la fotografia que hi hauria d’haver a dins. Tot i això, la possibilitat d’estudiar l’arxiu de Puig Farran torna a obrir nombroses qüestions sobre l’autoria de part de l’arxiu d’Agustí Centelles dipositat a Salamanca: en aquest fons hi apareixen fotografies de Puig Farran, alguna de les quals aparentment podria procedir del seu mateix arxiu, després que Centelles hi accedís en circumstàncies per a les quals les dues famílies tenen explicacions discrepants i, en una de les dues versions, sospitoses.

UNA HISTÒRIA INTRICADA

Puig Farran va col·laborar en publicacions com 'La Humanitat', 'La Vanguardia', 'L’Opinió', 'El Matí', 'El Noticiero Universal' i 'Última Hora', entre d’altres, va ser un dels primers a marxar amb la seva càmera al front de Aragó i un dels dos fotògrafs que es va embarcar amb l’expedició del capità Bayo per reconquistar Mallorca, i a més va ser soci en diferents moments de Carlos Pérez de Rozas i Agustí Centelles. Tot i això, el fet que el seu arxiu desaparegués i que fos inhabilitat per exercir com a fotoperiodista després d’haver sigut empresonat al camp de concentració de Miranda de Ebro després de tornar de l’exili a França, condemnat a mort i salvat només gràcies a la intercessió d’un familiar, va fer que el seu nom passés a l’oblit com el de tants altres.

L’any 2010 va sortir a subhasta un arxiu de fotografies de la guerra civil que els venedors van intentar revaloritzar atribuint-lo a Joan Andreu Puig Farran. Es va acabar identificant com a autor Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, i l’arxiu Puig Farran va seguir donant-se per perdut. Ara fa dos anys, però, EL PERIÓDICO va informar dels treballs d’investigadors com Andrés Antebi, Pablo González i Joaquín D. Gasca, que van arribar a la conclusió que part de l’arxiu Centelles es componia de fotografies atribuïbles a altres fotògrafs, com Pablo Luis Torrens o Joan Andreu Puig Farran, encara que en aquest cas el fet que s’hagués perdut el rastre dels seus descendents dificultava prosseguir la investigació.

Tot i això, amb motiu de la publicació d’aquell article, la família de Puig Farran es va posar en contacte amb aquest diari: efectivament el seu fill, Andreu Puig Vicente, havia mort en l’anonimat a Hondures, després de trencar-se la societat que havia unit el seu pare amb el fotògraf Antoni Campañà per produir postals turístiques, però l’arxiu encara existia, conservat per la nora de Puig Ferran, Teresa Brujas, i els quatre néts del fotògraf. Ja a l’estiu del 2014 la família va mostrar a aquest diari el contingut del fons, però amb el compromís de mantenir durant un temps discreció sobre la seva existència.

EXPURGAT

La família conserva en el seu poder 171 capses de negatius. A l’interior de cada una hi ha entre 1 i 15 plaques: en total 919 plaques de vidre, més 162 sobres buits, amb temàtiques com diversos esports, retrats de personatges públics, espectacles, mítings, les eleccions de 1936, els combats del 19 i el 20 de juliol de 1936, les defenses antibombardeig o ferits i mutilats durant la guerra. La família de Puig Farran destaca que, com altres represaliats per la guerra, l’actitud de mutisme del vell fotògraf sobre aquells temps era total. Segons la seva nora, la seva reacció quan als anys 70 i 80 van començar a publicar-se fotos de Centelles va ser estranya. «Una vegada li vaig ensenyar un reportatge amb les seves fotos i la seva resposta va ser contundent: ‘Això no ho vull veure’», explica Teresa Brujas.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després de la mort de Joan Andreu Puig Farran el 1982 i amb la seva viuda, la mestra republicana Samara Vicente, afectada de demència senil, segons la família, Agustí Centelles va visitar diverses vegades la vivenda i laboratori del carrer Bailèn de Barcelona. La família li va negar l’accés al domicili, expliquen, després de trobar a faltar material, com una ampliadora, i comprovar que el contingut de l’arxiu havia sigut remogut. «M’havia encomanat que cuidés l’arxiu», explica la seva nora, que considera sospitós «que les fotos que falten siguin d’assumptes molt concrets».

Sergi Centelles, fill d’Agustí Centelles, no va arribar a conèixer de primera mà aquest contacte. Sí que recorda que un dia va veure aquella ampliadora a l’estudi del seu pare de la Diagonal. «Em va dir que l’havia comprat a la viuda de Puig Farran, que passava per unes circumstàncies difícils. D’un altre material, no en sé res. El que sí que puc dir és que segur que el pare no es va aprofitar de ningú: sempre era ell qui ajudava altres fotògrafs o acabava perdent diners».