Juan Díaz Canales: La vida i la mort després de Corto Maltés

Després de forjar-se la sòlida fama de brillant guionista gràcies a la resurrecció de Corto Maltés (a Bajo el sol de medianoche, amb Rubén Pellejero) i a la premiada sèrie negra Blacksad (juntament amb Juanjo Guarnido), que li va valer diversos Eisner i el Nacional de Cómic 2014 (totes dues a Norma), Juan Díaz Canales (Madrid, 1972) s’ha estrenat com a autor total, firmant guió i dibuix, a Como viaja el agua (Astiberri). 

    «Comença com si fos un fals thriller amb toc de comèdia costumista –apunta l’autor–. Però la història avança cap a una reflexió més profunda sobre la vida i la mort, un tema en què tots, tard o d’hora, acabem pensant». Per a això s’ha servit d’un «joc generacional» en un relat protagonitzat per un avi de 83 anys, Niceto, el seu fill Román, que es jubila, i el seu nét Álvaro, treballador del Samur que està a punt de ser pare. «Em permeten posar en boca d’ells pensaments sobre com cada persona s’enfronta a la mort però també a la vida, sobre com donem sentit al nostre pas pel planeta. Vull provocar el sentit crític del lector, estem molt necessitats d’això».

    Així, el jove mostra «una actitud solidària, ajuda els altres per donar sentit a la seva vida», però l’avi, que comença a ficar-se en tripijocs amb objectes robats juntament amb el seu grup d’amics octogenaris, que comencen a aparèixer assassinats, té una visió «desesperançada». «Són avis que han sigut desplaçats de la societat, arraconats en l’etapa final de la vida, deixats de costat en la vellesa, quan miren enrere i no troben sentit al que han fet. Delinqueixen per diversió perquè volen sentir-se vius. Són resistents, no es resignen», explica l’autor. 

    No en va, van lluitar en la guerra com a comunistes. «Però no parlo d’ideologies concretes –avisa Díaz Canales–. M’interessa molt el nét, compromès no ideològicament sinó amb la comunitat, amb els seus semblants, transcendint partidismes polítics. És la ideologia dels nous temps després del moviment dels indignats. Un és la desesperança i l’altre l’esperança». 

LLIBERTAT CREATIVA / La història, que té lloc a Madrid però podria succeir en qualsevol ciutat, deu el títol a una reflexió de Niceto: «Volem pensar que la nostra vida és un viatge com el de l’aigua, que mai desapareix del tot [...], però quan ets vell saps que [...] no hi ha ànima immortal ni esperit que transcendeixi».    

    

Notícies relacionades

La resurrecció de Corto Maltés

'Blacksad' s'endú el Nacional de Cómic

L’autor, un dels protagonistes del llibre d’entrevistes de Gerardo Vilches El guión en el cómic (Diminuta), que segueix amb Blacksad i té gairebé a punt el guió d’un altre Corto Maltés, confessa que després de dedicar-se a l’animació, Como viaja el agua, amb un dibuix expressionista, és el projecte on ha gaudit «de més llibertat creativa». «M’he sentit molt bé. Sempre em vaig imaginar la història en blanc i negre, perquè era fonamental per als aires urbans, el gènere policíac i les parts finals entre la fantasia i la realitat». Beu dels seus referents de quan es va enganxar al còmic adult: «Eisner, Hugo Pratt, Tardi, Alberto Breccia, José Muñoz...». Mestres del blanc i negre.