Canet, en terra ferma

Cada edició és un examen per a Canet Rock, un festival que mai dóna per feta la seva continuïtat d’una manera automàtica, que s’asseu a avaluar pros i contres abans de prendre la decisió. I tot apunta que sí, que hi haurà un quart Canet el 2017. «Si tot acaba sortint bé el farem. És el més probable. Essencialment perquè ens ho passem bomba organitzant-lo i perquè el resultat és bo», explicava aquest diumenge a la matinada la directora del festival, Gemma Recoder.

    Canet Rock sembla haver trobat la fórmula, si és possible parlar en aquests termes d’una convocatòria viva i subjecta als canviants gustos del públic: una seqüència d’actuacions molt estudiada, amb pop a la tarda, gestos històrics en el prime time nocturn i revetlla sense fre a la matinada. I amb la seva dimensió física precisa i ajustada. Aquest any es van posar a la venda 20.000 entrades, com el 2015, que es van esgotar el mateix dissabte. Això significa 5.000 menys que en la primera edició, el 2014. Però ja està bé així, apunta Recoder: aquells 25.000 assistents no sortien a compte. «Sortides d’emergència, més personal, un pont que vam haver de construir expressament… L’any passat vam decidir que 20.000 és un bon aforament», assenyala. Xifra a la qual s’hi han de sumar alguns centenars de convidats, tant artistes com patrocinadors i premsa.

PISTA VALENCIANA / Situar la mostra al Pla d’en Sala, on es va celebrar als anys 70, amb un únic escenari, com llavors, i amb un programa 100% autòcton, «dels Països Catalans», precisa la directora (aquest any no hi ha hagut grups balears, però sí tres de valencians, Tardor, La Raíz i Aspencat), respon a la idea de «mantenir el romanticisme i l’essència».

    Hi cap qualsevol expressió musical, ja sigui en català o en castellà (el festival ha mantingut contactes amb Estopa), i la inclusió d’artistes d’altres àrees geogràfiques és observada amb molta prudència. «Ens ha passat pel cap convidar-hi algun grup escocès o irlandès, però per ara és només una idea. Potser es podria plantejar un intercanvi amb un altre festival i incloure un grup de fora com a convidat», raona Gemma Recoder, que subratlla «el moment brutal que està vivint la música del país, que permet que el festival pugui mantenir la seva identitat».

CAMÍ DE JAMAICA / La llarga nit de Canet Rock 2016 la van encarrilar Els Pets amb un grans èxits seleccionat en bona part pel públic, que no va demanar rareses sinó cançons ben conegudes com La vida és bonica (però complicada), S’ha acabat, Agost, Una estona de cel… Un concert molt vigorós, amb un Lluís Gavaldà que domina perfectament el llenguatge dels grans recintes i que va fer que els seus fans es traiessin les samarretes i les fessin onejar quan van interpretar Jo vull ser rei rumb al Bon dia final. «Salut i república!»

    Quim Mandado i Martín Rodríguez van evocar el seu passat a Sangtraït amb Joan Cardoner i un tercer membre d’aquell grup, el guitarrista Josep Maria Corominas, que s’hi va sumar a mig concert donant més cos a Buscant una dona, Alè de mil cent, El senyor de les pedres i el seu gran clàssic, El vol de l’home ocell.

Notícies relacionades

Un Canet Rock amb poder

#CanetRockEP: Envia'ns les teves fotos del festival de música

    I després del rock metàl·lic, canvi dràstic de guió amb La Gran Pegatina, que va anunciar el temps de revetlla a Canet. Hiperactiva, fonent amb extrema ansietat llatinitat i ska en un format de big band mestissa, 13 músics triturant a plaer cançons com Alosque, El gat rumberu i No som d’aquí, amb Adrià Salas rellevant-se en les tasques vocals amb La Canija (de D’Callaos) i el raper Pipo Ti (Gregtown).

    La Raíz va alçar el to polític amb el seu xoc de rock urbà i aires tropicals amb secció de vent, i el ritme amb vista a Jamaica es va mantenir en el substrat de les actuacions d’Itaca Band i Aspencat. El moment icònic, la sortida del sol, va arribar amb Els Catarres. «Esteu desperts?», van preguntar cap a les sis de la matinada davant un Pla d’en Sala encara ple, en peu de guerra i de festa. De Rock & roll i Vull estar amb tu a Estels al vent mentre la llum diürna esvaïa lentament l’encantament.