Víctima o botxí

Lisa, una noia de 16 anys amb una ment prodigiosa i embarassada precoçment, és segrestada per una banda que subministra als seus clients nadons adoptius de la manera més salvatge i innoble imaginable. Tancada en una cel·la esperant que el seu embaràs arribi a terme, el destí de la noia sembla escrit. Però des del mateix moment en què ha sigut segrestada està classificant tot el que veu, sent, palpa o toca com a possibles recursos per sobreviure. Els seus segrestadors no ho saben, però ella és el verdader perill. El método 15/33 (Ediciones B) és un altre llibre amb arguments per pujar al tren de l’estiu del 2016. Novament una primera novel·la d’una professional en un altre àmbit, en aquest cas la jurista nord-americana Shannon Kirk, amant del thriller però també lectora fervorosa de Gabriel García Márquez.

Sembla que hi ha una certa demanda per a llibres amb protagonistes femenines a l’estil de Lisbeth Salander. ¿Potser les lectores se senten identificades amb aquestes dones venjatives? «És possible que hi hagi una demanda d’històries amb una característica en comú, que una dona, o un home, agafin el control del caos. ¿Potser té a veure amb el fet que  el món real està fora de control? –ens respon per correu electrònic, i es pregunta Kirk–. I quan ens arriben històries horribles de violència contra nens, sí, crec que en molta gent, i per descomptat en mi mateixa, hi ha alguna cosa que desitja que deixem el planeta lliure d’aquest virus. Així que potser la ficció ens satisfa aquesta necessitat». I per si és necessari, afegeix: «L’hi dic: estimo Lisbeth Salander».

REVERTIR L’ESQUEMA / En moltes novel·les negres, o històries de criminals en sèrie, la dona és una víctima passiva. La intenció de Kirk, com altres tantes autores, és revertir aquest esquema: «Volia posar un personatge en la situació més vulnerable possible, la d’una adolescent embarassada. Però volia que la vulnerabilitat fos del 100% en el terreny físic i del 0% en el mental».  

Kirk no té cap inconvenient a classificar el seu llibre com un exponent del thriller psicològic, la tendència que està guanyant terreny en el mercat a la novel·la negra clàssica. «Si el denominem només thriller, el lector esperarà més acció i menys immersió en la ment de la protagonista. Vaig escriure El método 15/33 amb l’esperança d’asseure el lector a primera fila del procés mental d’un psicosociòpata clínic posat en captivitat», respon. Encara que li podríem posar encara un altre qualificatiu. Si Andy Weir admet que el seu El marciano és una espècie de McGyver espacial, El método 15/33 podria ser un thriller-McGyver. «I tant que sí –respon Kirk–. M’encantava McGyver, i la ciència, i com pot ser utilitzada en el dia a dia per solucionar problemes». 

Notícies relacionades

El que sabia ella

Barcelona, capital de la innovació social

UNA ARMA LETAL / La ment de Lisa la converteix en una arma letal: és capaç de desconnectar i connectar a voluntat la seva capacitat d’emocionar-se, tot el que veu ho converteix en xifres i magnituds... «No conec cap perfil psicològic que quadri exactament amb les seves característiques. Vaig estudiar els atributs reals de psicòpates o sociòpates, i les investigacions sobre com, en privació d’un sentit, els altres es converteixen en supersentits, però la veritat és que em vaig prendre la llicència de crear un personatge amb una ment que, segons la meva opinió, seria fantàstica», admet l’escriptora. Encara que al llibre n’hi ha una altra per explorar, la del policia que investiga les desaparicions d’adolescents embarassades. «Un dels meus llibres i pel·lícules favorits és El silenci dels anyells; em fascina com Hannibal entra en la ment de l’agent Starling, i m’agrada saber el passat d’ella i com ha fet d’ella aquell tipus tan especial d’agent que és», apunta.

¿En què es pot convertir Lisa en el futur? Al final del llibre hi ha algunes pistes que indiquen que el seu recorregut encara no s’ha acabat. I, efectivament, Shannon Kirk explica que ja treballa en una segona entrega. I no, dir això no és cap espòiler indesitjable. L’autora va decidir que, des de la primera pàgina, el lector sabés que Lisa sobreviuria. «Els primers editors que van llegir el text no hi estaven d’acord. Però no és d’això del que va el llibre. Llegir la història d’una adolescent embarassada és molt dur i no volia que el lector llegís amb l’ai al cor, terroritzat de la primera a l’última pàgina, sinó proposar-li el suspens per un altre costat».