Pòquer d'asos per a 'El preu'

De la imponent Les bruixes de Salem inaugural del Grec a El preu, drama amb muntatge de Sílvia Munt que s’ha estrenat amb gran èxit al Goya. Dues obres d’Arthur Miller de diferent textura que ens acosten a les inquietuds de l’ésser humà d’avui. La primera, al voltant de la caça de bruixes, recordant que el fanatisme i la intolerància segueixen vigents, i la que ens ocupa, posant en primer pla la inseguretat de l’home davant les decisions més rellevants de la seva existència en un context de recessió, després del crac del 29, molt semblant al que vivim avui.

    Amb el reduït cosmos familiar de la història, Miller construeix una demolidora crònica de la decadència americana durant la Gran Depressió. Munt l’ha encertat a l’evitar la temptació d’actualitzar l’obra, i és que el missatge universal que transmet connecta molt millor amb l’espectador reproduint l’atmosfera real de la història. L’austera però expressiva escenografia d’Enric Planas, recolzada en la projecció d’imatges relacionades amb el passat, reforça el marc on es desenvolupa la trama.

MOBLES EN VENDA / El preu narra la trobada de dos germans, que fa 16 anys que no es parlen, a les golfes de l’antiga casa paterna on s’acumula una muntanya de mobles vells que vendran perquè l’immoble serà derruït. Víctor (Pere Arquillué), un humil policia a punt de jubilar-se, i la seva dona, Esther (Rosa Renom), han convocat el germà gran, Walter (Ramon Madaula), un cirurgià d’èxit. L’objectiu de la cita és aconseguir un bon preu per als estris. Salomon (Lluís Marco) és el taxador que intenta fer negoci amb aquests objectes.

    Walter triga a arribar i Víctor arriba a un ràpid acord amb el drapaire. Quan el primogènit apareix, la negociació entra en punt mort, i el vell i filosòfic comerciant, que veu en aquesta operació una oportunitat de tornar a sentir-se viu, es retira de l’escena per deixar que els dos germans acabin de dilucidar les seves diferències sobre el valor dels objectes.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

FANTASMES DEL PASSAT / Aviat es posa en evidència que, excepte per al taxador i per a una Esther que recorre a l’alcohol per foragitar la depressió, els diners no són el nucle de l’assumpte. Els mobles remouen records d’un passat que han deixat en l’aire moltes incògnites. A partir d’aquí s’obre un enfrontament dialèctic de molt voltatge afavorit per l’arquitectura dramàtica de Miller i que Munt i els seus quatre actors han sabut modular magistralment.

    L’autor no pren partit i deixa que les raons dels uns i dels altres surtin a la llum. Walter, que revela el secret que el va obligar a allunyar-se d’un pare arruïnat, intentarà acostar-se al seu germà oferint-li una feina que asseguri el seu futur, però la desconfiança de Víctor li impedirà avançar en la reconciliació. L’excel·lent treball amb els ben caracteritzats personatges tanca el cercle virtuós d’una excel·lent posada en escena potenciada per un luxós pòquer d’asos de la interpretació.