80è ANIVERSARI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

¿Quines cançons sonaven el 18 de juliol del 36?

Se sentien a la ràdio i a les 'varietés', i es cantaven als patis de veïns: eren les cançons que més estaven d'actualitat el dia que va esclatar la guerra

jgarcia1416986 imperio argentina160717154108

Abans que a les trinxeres onegessin himnes combatents, la llista de cançons de moda era immensa. Entre altres coses, perquè tenien una vida molt més llarga i podien anar a més temporada rere temporada. No s'identificaven tant amb una veu concreta. Se sentien a la ràdio ia les 'varietés'. Es cantaven als patis de veïns i eren la banda sonora del dia i la nit en locals encesos. Molts dels que hi havia al carrer Nou de la Rambla no tancaven mai. Fins al punt que, en més d'un, quan després de l'aixecament del 18 de juliol van voler tancar, es van adonar que no disposaven de portes.

Llavors no s'estilaven les llistes d'èxits, però com si de tal es tractés, aquestes són deu de les cançons que més d'actualitat estaven en aquella nefasta data:

EL DÍA QUE NACÍ YO

EL DÍA QUE NACÍ YO

Probablement Imperio Argentina va ser la principal estrella del moment. Després d'aconseguir imposar les jotes de la pel·lícula 'Nobleza baturra' l'any anterior, l'abril del 1936 va tornar a l'estètica andalusa amb 'Morena Clara', que es convertiria en la cinta més taquillera de la dècada. El malaguanyat mestre Mostazo va compondre, per integrar-les en el seu argument, tres cançons que encara se segueixen cantant: 'La falsa moneda', 'Échale guindas al pavo' i 'El día que nací yo', la tornada de la qual es va impregnar en l'ambient com una profecia: “El día que nací yo / qué planeta reinaría / Por donde quiera que voy / qué mala estrella me guía”.

LA TAVERNA D’EN MALLOL

LA TAVERNA D’EN MALLOL

Ningú com el tenor Emili Vendrell va encarnar a Catalunya la veu del poble. Represaliat en la postguerra pel seu catalanisme, va donar vida a velles cançons populars i melodies de l'era modernista i la Renaixença. I també de més recents, com 'La taverna d’en Mallol', que segons sembla va ser estrenada el 1930 i popularitzada posteriorment com a 'Cançó de taverna', sobretot per la versió que en va fer Joan Manuel Serrat. La va compondre el polifacètic Apel·les Mestres, que moriria als 81 anys just l'endemà de l'aixecament del 18 de juliol.

NO PUEDE SER

NO PUEDE SER

En aquells anys la gent cantava les romances de sarsuela de la mateixa manera que les 'coplas', les cançons de les revistes o els espectacles musicals. I això que la seva estructura acostumava a ser com les àries d'òpera, sense necessitat de cenyir-se al repetitiu esquema estrofa-tornada. Pablo Sorozábal va compondre en aquella dècada algunes de les que més han passat a la història, entre elles 'La tavernera del puerto', amb el seu immortal 'No puede ser'. S'havia estrenat al teatre Tívoli barceloní molt poc abans de la guerra, el 6 d'abril de 1936.

CHEEK TO CHEEK

CHEEK TO CHEEK

Llavors pocs espanyols devien saber al taral·lejar-la que el seu títol significava 'galta amb galta'. El model nord-americà encara no era la piconadora cultural que és ara, encara que hi havia un camp en el qual ja imperaven: el cine. La gran depressió va propiciar comèdies escapistes farcides de luxe i cançons. Cinc anys després de la seva estrena, 'Cheek to cheek' va ser inclosa el 1935 en la famosíssima pel·lícula 'Sombrero de copa'. Cantada per Fred Astaire i remarcada pels seus mítics passos de claqué amb Ginger Rogers. I l'any 2014 donaria títol a la publicitada i inesperada unió intergeneracional entre Tony Benett i Lady Gaga.

TRINIÁ

TRINIÁ

El pasdoble era, de carrer, el ritme més ballat de l'època i pocs estaven tan en voga com aquest. I com infinitat de cançons, en boca tant de Concha Piquer com de Miguel de Molina. Segons sembla ell la va estrenar el 34, ella la va fer seva l'any següent i ell li va donar encara més fama amb la seva gravació del 36. L'aixecament el va agafar a Barcelona rodant una pel·lícula que va haver de finalitzar amb els milicians custodiant l'estudi. I en un restaurant de la Barceloneta estaven també aquell dia els dos lletristes de 'Triniá', Rafael de León i Salvador Valverde, quan un tiroteig els va confirmar el rumor que feia hores que circulava.

LA HIJA DE JUAN SIMÓN

Criticats després i reivindicats ara, llavors triomfaven els 'cantes' flamencs d'anada i tornada: o el que és el mateix, d'inspiració llatinoamericana. Com la milonga de 'La hija de Juan Simón'. Angelillo ja la cantava a mitjans dels anys 20, però l'estrena per Nadal del 1935 de la pel·lícula del mateix nom la va popularitzar encara més. Va haver d'exiliar-se a Amèrica per la seva filiació republicana, per més que l'escoltessin en tots dos bàndols; fins i tot a la División Azul anomenaven els que feien les pitjors tasques “escuadras de Juan Simón”, en al·lusió a la seva tremebunda lletra. Anada i tornada en tots els sentits, ja que els seus versos revivirien en la veu de Celia Cruz com a colofó de la mítica 'Bemba Colorá'.

GRANADA

GRANADA

La celebèrrima arrencada de “Granada, terra soñada por mi” no podia ser més literal. El mexicà Agustín Lara la va escriure sense conèixer-la. Assegurava que “cantava a Espanya sense saber com és, igual que a moltes dones”. Va dedicar també cançons a Madrid, València, Múrcia, Toledo, Sevilla i Jerez. Amb immediat èxit al seu país, 'Granada' la va escriure el 1932 per a Pedro Vargas; tenor asteca que es va decantar per la música popular. El contrari del que li va passar a aquesta cançó, que avui segueix sent de les més sol·licitades per les consagrades veus operístiques quan volen popularitzar algun tram dels seus recitals.

TABACO Y CERILLAS

TABACO Y CERILLAS

Avui pot semblar que no hi ha nada més madrileny que un xotis, quan en realitat es tractava d'un ball d'importació: el schottisch. I els més celebrats els va estrenar una argentina, la reina de la revista Celia Gámez. DeL 1933, 'Tabaco y cerillas' (també conegut com 'La Colasa') estava ple de dobles sentits hereus del cuplet. El que són les coses, llavors escandalitzaven frases com “mi estanco está abierto y puede usted entrar”. O aquell final que deia: “Estréneme usted”. El tabac i els mistos eren un pretext per tapar el context verdader. En canvi ara, al que cap artista 'mainstream' s'atreviria és a titular una cançó així.

PROSPER (YOP LA BOUM!)

PROSPER (YOP LA BOUM!)

Igual que el Pichi de Celia Gámez, cantada fins i tot pels nens en aquell temps, Prosper es dedicava a l'ofici de xulo. Encara que en francès tot adquiria un perfumat plus d'elegància. Si llavors París era encara el centre del món, la plaça de Pigalle era el melic del seu barri més bohemi. Com en tantes altres de les seves cançons, Maurice Chevalier l'esmentava a 'Prosper (Yop la Boum!)'. Va ser el gran èxit que va marcar el seu clamorós retorn a França el 1935, després d'una llarga temporada triomfant a Hollywood.

EL DÍA QUE ME QUIERAS

Notícies relacionades

EL DÍA QUE ME QUIERAS

El tango argentí que s'havia expandit internacionalment en els anys 20 seguia molt present i pocs artistes d'ultramar arrossegaven la mítica de Carlos Gardel. Llavors va actuar tant a Madrid com a Barcelona, i des del cim del món la llegenda va créixer encara més després de la seva mort en un accident aeri el juny del 1935. L'any anterior havia compost i gravat la famosa 'Volver'. I també la més melòdica 'El día que me quieras'. Des d'aleshores mai s'han deixat de cantar. En la seva veu i en les de molts altres han sobreviscut guerres, dictadures i democràcies sense que els milers i milers i milers de cançons posteriors les hagin relegat a l'oblit.

LLISTA DE SPOTIFY AMB LES CANÇONS DEL 18 DE JULIOL DE 1936

Temes:

Història Guerra civil espanyola Memòria històrica Francisco Franco Música

Inicia sessió 0 Comentaris