Anna Casassas, premi Trajectòria

En la presentació del programa de la Setmana del Llibre en Català s'ha anunciat el nom de la guanyadora de la 20a edició del premi Trajectòria, que s'entregarà el 7 de setembre. Aquest any, per primera vegada, s'ha distingit una traductora, Anna Casassas (Barcelona, 1958), tant per la qualitat del seu treball amb autors en llengua francesa i italiana (des de grans autors literaris com Claudio Magris, Víctor Hugo, Honoré de Balzac, Jean Echenoz, Amin Maalouf i Molière a figures del gènere negre com Georges Simenon, Andrea Camilleri, Antonio Manzini i Maurizio de Giovanni) com per reconèixer la tasca del col·lectiu de traductors i recordar el nivell de qualitat que ha aconseguit els últims anys la traducció literària en llengua catalana.  

¿A part de qüestions retributives i de drets, quines altres reclamacions té el col·lectiu dels traductors? És un cercle viciós. Volem que es valori econòmicament el nostre treball, però perquè això sigui possible és necessari que tingui reconeixement. Que aparegui el nostre nom a les portades, que en les ressenyes als mitjans se citi el nom del traductor... ¡I si hi hagués crítiques de les traduccions, això ja seria perfecte!

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A banda de valorar el paper del traductor, amb el premi també s'ha volgut destacar el gran nivell que viu la traducció literària en català. ¿Creu que els lectors en són conscient o encara es mantenen aquells prejudicis de fa 20 anys contra la qualitat de les traduccions de la literatura internacional? En l'època de la República ja hi va haver uns traductors magnífics. Després va venir una llarga època de dificultats, en què la traducció va ser obra no diré d'aficionats, però sí de no professionals. I amb un model de llengua coix. Les traduccions al català van agafar mala fama durant tot aquell llarg període. Però aquesta situació s'ha superat, i hi ha traduccions de molta qualitat. Quan vas a presentacions de llibres o parles del teu treball amb lectors, i hi ha qui et diu que torna a llegir en català perquè ha trobat una traducció que estava molt bé, i això és tota una satisfacció.

Vostè i el seu col·lega Pau Vidal han traduït desenes de llibres d'Andrea Camilleri, i em consta que l'escriptor italià és molt conscient de la qualitat de les seves traduccions al català. Camilleri, a més, és molt amic d'en Pau. Tenir contacte amb els autors és interessant. Arriba un moment en què em vaig animar a consultar-los directament, i l'esforç val la pena. I després d'haver-te submergit durant mesos en l'obra d'un autor, a vegades et trobes que ve convidat per l'editorial i tu en tens notícia per la premsa, sense tenir la possibilitat ni tan sols de saludar-lo. Una altra cosa que trobo a faltar és un espai on poder explicar per què has pres les opcions que has pres al traduir un autor.