Històries de 'Joc de Trons' (1). Els murs d'Adrià, Trump i George R. R. Martin

Són molts els retalls d’història real que George R. R. Martin ha utilitzat per construir l’imaginari món de 'Cançó de gel i de foc'. En parlarem durant aquest estiu i, evidentment, començarem pel començament. En una entrevista amb Rolling Stone, Martin va explicar que «el Mur hi era abans de tot». Fins i tot abans d’aquells tumults entre les tortuguetes del terrari de l’escriptor, mirant d’enfilar-se a un castell de plàstic i morint com xinxes, que va ser l’altra idea fundacional, motiu pel qual sempre du un fermall amb un queloni.

L’escriptor es va remuntar en aquesta entrevista al 1981, quan va visitar les ruïnes del Mur d’Adrià, la muralla graonada de torres i fortins que els romans van construir l’any 122 per separar les seves províncies britàniques de les terres dels pictes, avui Escòcia. «Hi vaig pujar, i vaig intentar imaginar-me com hauria de sentir-se un legionari romà, vigilant aquells llunyans turons. Per a ells era el final de la civilització [...]. Allà podria haver-hi qualsevol tipus de monstre. Ho vaig sentir com una barrera davant d’unes forces fosques, i em va deixar una llavor. Però quan escrius fantasia, tot és més gran i més colorit, així que vaig agafar el Mur i el vaig fer tres vegades més llarg, de 200 metres d’alt i de gel». El d’Adrià es limitava a una gens èpica tanca de tres metres, amb un fossat per posar-ho tot una mica més difícil als tatuats pictes.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Però potser hi ha un altre mur que ha inspirat també Martin. Recordem la insistència de Jon Neu per deixar traspassar el Mur a les tribus de més enllà, malgrat l’oposició dels seus obtusos germans. ¿Potser té alguna cosa a veure amb la molt militant postura de Martin, veí del fronterer Nou Mèxic, davant de  la negativa dels republicans d’acollir refugiats sirians que fugen del verdader perill?

La sap llarga, Donald Trump...