Històries de 'Joc de trons' (2): Savonarola i el Pardal Suprem

En els últims llibres de la saga que va començar amb 'Joc de trons', i en les dues últimes temporades de la sèrie, un personatge amb hàbit de franciscà i cara de papa argentí però amb més mala llet ha tingut un paper crucial: el Pardal Suprem, líder d’una facció revolucionària, puritana i ascètica que aspira a prendre el poder auxiliat per una versió frarenca dels camises negres feixistes. George R. R. Martin deixa volar la imaginació des de bases històriques: els moviments de reforma religiosa que van combinar justícia social, intolerància i violència van ser nombrosos.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de Trons' (1). Els murs d'Adrià, Trump i George R. R. Martin

Un canvi d’armari d’hivern sostenible

L’estètica 'povera' dels pardals remet als ordes mendicants medievals, especialment als franciscans. I, sí, a sant Francesc li agradaven els ocellets. Però potser el paral·lelisme més clar es troba amb el dominic Girolamo Savonarola (1452-1498). I és que els pares predicadors sempre van ser bastant més expeditius i amb tendència a fer 'focs de camp' amb els heretges. Savonarola va encapçalar un moviment que predicava la pobresa, acusava els rics i poderosos i denunciava els vicis dels nobles i la cúria (els sodomites tampoc li queien gaire bé), va dominar els carrers de Florència auxiliat pels joves fanatitzats i va acabar fatal quan la casa dels Mèdici va decidir tornar a agafar el control de la ciutat toscana després d’un fallit judici per foc.

No considerem això un espòiler: les revolucions religioses han acabat de moltes maneres. Consolidant una teocràcia com la de Calví o la de Khomeini, amb el seu líder socarrimat com Savonarola, amb els genitals clavats a la porta de la ciutat després que el bisbe del lloc recuperés el comandament per les armes, com algun dels líders anabaptistes de Münster... Qui hagi vist l’última temporada ja sabrà com progressa el repte del Pardal. Qui no, que esculli un d’aquests finals.