Històries de 'Joc de trons' (4): Boda roja, sopar negre i venjança catalana

Semblava que la decapitació d’Eddard Stak seria una commoció insuperable per als seguidors de la sèrie… fins que va arribar la boda roja. Aquest banquet nupcial al qual la meitat dels supervivents del clan Stark són convidats i assassinats així que sona The rains of Castamere, la cançó preferida dels seus enemics, els Lannister.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (6): la Sansa de Santes Creus

Històries de 'Joc de trons' (5): sacerdots vermells i Ahura Mazda

    El mateix George R. R. Martin ha admès que es va inspirar directament en un episodi de la història d’Escòcia. Va ser el sopar negre de 1440. La llegenda diu que els consellers del rei nen Jaume II (tenia 10 anys) van decidir tallar en sec amb el creixent poder del clan dels Douglas (cognom que originàriament significava Rierol  Negre; hi va haver dues branques, els Douglas negres i la branca bastarda dels Douglas vermells). Convidat el jove comte William Douglas (16 anys) al castell d’Edimburg per a un sopar de reconciliació, amb el seu germà petit i el seu lloctinent, en ple banquet li van servir una safata amb el cap d’un toro negre. Aquest va ser el senyal per executar-los allà mateix. Encara que hi ha qui opina que l’escena va ser invenció dels cronistes de l’època i que l’execució va ser sumària.

    Però les regles d’hospitalitat no només es vulneraven a Escòcia. Recordem l’expedició de la Companyia Catalana a Bizanci, que va tenir banquet sagnant per duplicat. Primer la massacre de genovesos que els almogàvers van cometre a Bizanci (1303) quan aquests es van aproximar amb ànim bel·licós al casament de Roger de Flor amb la neboda de l’emperador. I després, la massacre d’Adrianòpolis (1305), quan el fill de l’emperador va invitar a sopar Roger de Flor i els seus capitans i els va assassinar, traïció que va ser resposta amb l’encara recordada venjança catalana. Una vegada més, al trencar Martin amb la imatge mítica i cavalleresca de l’edat mitjana, el que fa és ser fidel a la història a través de la fantasia.