'Carmela', la desitjada

No surt a les guies. Ni és un 'must' en la ruta dels turistes, els molts turistes, que aquests dies passegen –més ben dit, envaeixen– la ciutat. Però possiblement és una de les atraccions més fotografiades pels visitants. No la busquen. Però se la troben. Pugen per la Via Laietana, admiren els atlants i les cariàtides esgrafiats a la façana de la Casa dels Velers. Giren cap al Palau de la Música. I la veuen a ella. De sobte. Sense  avís previ. Mostren sorpresa, de la bona. La miren. L’envolten. I li roben l’ànima. La majoria de les vegades, amb el mòbil; les menys, amb una càmera de les tradicionals. És 'Carmela', 4,5 metres d’escultura de ferro fos davant del Petit Palau i amb la firma de Jaume Plensa.

Els de fora no la coneixen, però queden impressionats. «Increïble», en tots els idiomes possibles, és el que més se sent quan els turistes es planten davant seu. Per als de casa és una més del barri des que la van instal·lar allà, l’abril passat. Encara que la seva estada és provisional. I aquí ve el problema: volen que s’hi quedi. Embelleix, dóna vida i atrau gent, afirmen convençuts els residents del barri de Sant Pere. Són motius més que suficients per impulsar una campanya per evitar que se’n vagi  (a Change.org), prevista per al pròxim 18 de setembre. Plensa no es pronuncia. Apel·la al silenci. Una intueix  que és una qüestió d’ambició. Si la Carmela es queda, el seu megaprojecte de 52 metres d’altura per al front marítim quedarà aparcat definitivament. I això és una cosa que no vol. Somia amb això des de petit: una icona per a Barcelona, la seva ciutat. 

L'artista calla. Si l'obra es queda, perilla encara més el seu megaprojecte per al front marítim

'Carmela' és una nena d’aquí. És també la bellesa mediterrània, arcaica i de futur. I és la simplicitat. L’antagonista de la bigarrada i modernista façana del Palau de la Música, amb qui competeix per l’objectiu. No hi ha gaires vianants a primera hora del matí, i els pocs que hi ha tenen l’edifici de Lluís Domènech i Montaner al cap. Fins que veuen aparèixer la Carmela. La noia s’emporta la primera fotografia, no en va s’interposa en el camí cap al Palau, destí de Laura i Simona, dues italianes que estan a Barcelona de passada. «¡Bravissima!», exclamen abans d’afirmar que és «una sorpresa inesperada». ¿La buscaven? En absolut. Anaven a la caça de modernisme. Igual que la Monique, una francesa totalment convençuda que es tracta d’un homenatge a Carmen, l’òpera de Georges Bizet. Desmentir-ho és contrariar-la. Totes tres advoquen perquè s’hi quedi, i totes tres la fotografien, per descomptat, des de tots els angles possibles. «La impressionant perspectiva» les commou tant com la seva bellesa.

SORPRENENT PERSPECTIVA

 I és que la Carmela està deformada, «comprimida», segons el seu autor, per poder tenir una bona visió des de tots els angles. «El que la gent més valora és la perspectiva. Quan arriben des de la Via Laietana, la veuen rodona, i quan l’envolten se sorprenen al veure que és plana. «Fa dos mesos que vinc i és un èxit», apunta Ezequiel, guia de DonkeyTours. En les seves passejades ha incorporat l’escultura; abans només s’aturava davant del Palau, ara ho fa també al costat de la fèrria noia. «Agrada moltíssim. El que no agrada tant és que sempre hi ha algú assegut i fa nosa per fer fotografies», afirma. Un punt de trobada i de descans que Plensa sempre busca en els seus treballs i que en aquest cas els veïns defensen a ultrança.

Els guies de la ciutat han incorporat una parada davant de la peça en els seus 'tours' per Barcelona

Notícies relacionades

La llarga espera de Plensa

'Carmela' mobilitza el barri

Vegin si no. El Carlos s’hi asseu quan va de passeig: «Abans havia d’anar fins a la Catedral o la plaça d’Urquinaona», explica. I el Joan, de la cafeteria Alsur Cafè, situada davant de la Carmela, sosté que l’escultura és bona per a la zona: «Aquí no hi ha bancs ni res. Els turistes passaven de llarg, anaven directes cap al Palau de la Música. Ara, amb l’escultura, s’hi asseuen, els fa ombra. Ens agrada, dóna vida, atrau la gent que després entra al bar o va a la llibreria». I a la Llibreria del Palau hi ha  la Gessamí, una de les impulsores de la recollida de firmes. Els seus motius per retenir la Carmela són molts, però el de la seva bellesa sobresurt: «A més d’útil, és bonica». 

QÜESTIÓ DE VOLUNTAT

No ho diu perquè sí. «Aquesta cantonada, amb la xapa dels aparells d’aire condicionat, és horrible. La maqueta original era preciosa, tenia un arbre amb molt de relleu i la paret tenia obertures  per les quals de dia es filtrava la llum a l’interior i a la nit sortia cap a l’exterior. A més, les arrels arribaven al terra i en lloc d’aquesta  xapa tan lletja hi havia unes escales que connectaven amb la plaça», detalla. La cantonada en qüestió és la del Petit Palau, construït el 2004. Insisteix: «La Carmela embelleix l’espai». I no es desanima davant la seva més que segura retirada: «Si volguessin  podrien deixar-la, amb voluntat i ganes tot es pot». Doncs això.