El rei de la Patagònia

Quan un metge li va recomanar a Bruce Chatwin que viatgés a llocs d’horitzons llunyans per no haver de forçar la vista, ell no s’ho va pensar dues vegades i va elegir la Patagònia. En aquells temps, Chatwin (1940-1989) treballava a Londres per a la galeria d’art Sotheby’s i la seva vista havia empitjorat a l’haver d’examinar els quadros molt de prop. D’aquí ve la recepta dels horitzons llunyans. Sigui cert o no (Chatwin tenia molta tirada per la mistificació), d’aquell viatge en va sortir un gran llibre de viatges: En la Patagonia (1977).    

Al llibre, Chatwin relata el seu viatge fins a Puerto Natales, a Xile, a la recerca del rastre del milodón, un herbívor prehistòric del qual un cosí de la seva àvia havia conservat un tros de pell que l’obsessionava de nen. Pel camí, descriu llocs aïllats, la llum especial de la Patagònia i moltes històries meravelloses d’aquesta terra llunyana.

El gran pla dels ranxos

La Patagònia, tant l’argentina com la xilena, és una regió de l’hemisferi sud que ocupa més d’un milió de quilòmetres quadrats i que en la seva major part està poblada per la soledat i un vent implacable. És cert que allà es troben també els Andes, amb llocs turístics com Bariloche, la glacera Perito Moreno o el Parc Nacional de Torres del Paine, però és en el gran pla on hi ha els grans ranxos (estancias) que més bé reflecteixen l’esperit de la Patagònia, un lloc idoni per intentar començar una nova vida. William H. Hudson va descriure molt bé aquell món a Días de ocio en la Patagonia (1893). 

Les estancias solen ser enormes, de fins a 100.000 hectàrees, i amb grans ramats d’ovelles. Algunes, com l’estancia Anita, no lluny d’El Calafate, estan marcades per un passat tràgic. Allà, el 1921, van ser afusellats per l’Exèrcit argentí els rebels anarquistes que recorrien la Patagònia exigint més bon tracte.

Aquells rebels, entre els quals es trobava el gallec Antonio Soto, havien emigrat molt lluny buscant una vida millor. De fet, van ser centenars de milers els europeus que ho van fer en aquells temps, quan la Patagònia s’oferia com un lloc llunyà amb bones pastures i possibilitats de fer fortuna.

El 1520, en el seu viatge al voltant del món, Fernao Magalhaes va donar a aquella terra el nom de Patagònia. Se li va acudir al veure les grans empremtes que deixaven a la sorra les trepitjades dels seus habitants, a qui va imaginar gegants patagons.

Molts anys després, en la volta al món que va realitzar amb el Beagle, entre 1832 i 1834, Charles Darwin també va córrer per allà. Tenia poc més de 20 anys, però el va fascinar tant el que va veure que li va inspirar el seu llibre L’origen de les espècies (1859), bàsic per a la teoria de l’evolució.

Entre els molts europeus que van voler viure el somni de la Patagònia també hi ha el català Jacint Puget, germà de Rafael Puget, batejat per Josep Pla com un senyor de Barcelona. El 1925 va comprar una estancia de 20.000 hectàrees a la Terra del Foc, i s’hi va estar 30 anys. El 1955 va tornar a Barcelona, on va morir el 1969, enyorant els grans espais.

Amb el pas dels anys, el somni de la Patagònia no s’apaga. Tenim un exemple en el doctor Oriol Domènech, que als 60 es va comprar una estancia al peu dels Andes a la qual va posar el nom de Canigó. El seu fill, Ivo Domènech, regenta des de fa anys, a la localitat del Chaltén, el bar-adrogueria La Senyera, amb una bandera catalana que l’identifica.

Bandits de pel·lícula

Altres personatges històrics famosos a la Patagònia són els bandits del Far West que van inspirar la pel·lícula Dos hombres y un destino (1969). Van arribar allà fugint de la justícia ianqui, es van instal·lar en un ranxo a Cholila i, després de realitzar diversos atracaments, van morir en un tiroteig a Bolívia el 1905.

Són coses que passaven a la llunyana Patagònia, una terra en què no fa tants anys les fronteres de la llei eren difuses.

El més original de tots els estrangers que van arribar allà és sens dubte el francès Orélie Antoine de Tounens. Va arribar a Xile el 1858 i se li va acudir la idea de fundar un regne independent per al poble maputxe. Ho va fer el 17 de novembre de 1860, quan es va proclamar rei del Regne de l’Araucanía. Va redactar una Constitució i el 20 de novembre del mateix any va decidir annexionar-se tota la Patagònia, i va passar a convertir-se en rei de la Patagònia.

El Govern de Xile no només no va reconèixer el seu nou regne, sinó que va ordenar la recerca i captura del citat rei. El van detenir el 1862 i va ser reclòs en un manicomi, fins que el cònsol francès va aconseguir treure’l d’allà i repatriar-lo a França. Una vegada a Europa, va trobar el suport d’uns empresaris que li van finançar un nou viatge a Xile per intentar fer valer els seus drets sobre la Patagònia. La cosa no va acabar bé i va haver de marxar a Buenos Aires. Ho va intentar encara un parell de vegades més, sense èxit, fins que va morir el 1878.

Un dels amics d’Orélie, Gustave Achille La Viarde, va ser coronat com a successor i encara avui hi ha a França qui es proclama rei de la Patagònia, un títol més aviat imaginari que reflecteix el somni d’un paradís llunyà. 

En episodis anteriors...

1. Els Mars del Sud

2. Tornar a començar a Austràlia

Notícies relacionades

Tornar a començar a Austràlia

Els Mars del Sud

I demà:

4. Per les muntanyes del Kirguizistan.