Els Catarres: "Tenim moltes ganes de renovar-nos"

Els Catarres actuen avui al Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, amb totes les entrades venudes. Aquest estiu, amb la gira Supernova, defensant el seu disc Big bang (2015), ha sigut un no parar: hi haurà fins a 11 ocasions més per escoltar-los fins a final d’agost. I al novembre (també entrades esgotades), una tanda de set concerts amb l’enganyós títol de L’últim adéu. Parlem de tot plegat amb la contrabaixista del trio fundacional, Roser Cruells.

–Ha sigut un estiu intens, ¿no?

–Realment fa un any i mig que no parem de fer concerts, i també n’hem fet a fora: Madrid, la Xina i Corea, una experiència que va ser molt enriquidora. Estem supercontents perquè cada vegada ve més gent als concerts, més animada, amb moltes ganes de ballar, de cantar i de passar-s’ho bé.

–L’altre dia vam repassar les cançons en català que s’han escoltat més d’un milió de vegades a Spotify: eren 44, i set d’aquestes de vostès.

–Ens va alegrar. Però nosaltres no ens dediquem només a tocar, això és el 10% de la nostra feina. El 90% és picar pedra, dissenyar i administrar el projecte, feina que fa que toquem de peus a terra i que coses com aquestes, que ens costen d’imaginar, ens descol·loquin molt. Suposo que la pròxima aturada d’un any i mig, o el que sigui, ens permetrà situar-nos, mirar enrere i pair totes les grans coses que ens estan passant.

–El mes de novembre oferiran set concerts anunciats com a L’últim adéu.

–Serà més d’un any, però encara no tenim gaire clar què serà aquesta parada. Acumulem sis anys de carrera musical sense fer vacances. És un moment important per poder descansar. Tenim moltes ganes de renovar-nos, de poder fer un disc molt tranquil·lament, perquè sempre els hem enregistrat molt de pressa. ¡Tot i que ara que tindrem tanta tranquil·litat al final potser se’ns creuaran els cables!

–¿Tenen al cap canviar de formació, de so…?

–Fins que no s’acaba una gira no comencem a pensar en el futur, perquè si ho féssim, això no ens deixaria disfrutar tant del present. Fins ara ens ha funcionat bé d’aquesta manera. No tenim ni idea de com serà el nou disc, i la formació que tenim es mantindrà, i si canvia serà per créixer. Segurament, bo.

–¿Per què han escollit per fer aquesta tanda de concerts abans de fer la parada set sales diferents [Barts, Sidecar, Apolo, Heliogàbal, Luz de Gas, Bikini i Razmatazz]?

–Per dos motius. Coincidint amb el 15è aniversari de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, per recolzar que hi hagi sales obertes a la ciutat de Barcelona, cosa que és molt difícil amb tots els permisos i infraestructures. Als pobles és diferent. És molt fàcil muntar un grup i tocar a la festa major del teu poble i a les dels pobles del costat. Però quan ets en una ciutat, per donar a conèixer un grup hi ha d’haver sales on t’obrin les portes. I per una altra banda, perquè teníem moltes ganes de desenvolupar el concepte que hem creat al voltant de Big bang. Vam començar amb un primer concert en una sala tan gran com el Sant Jordi Club i després d’un any és com si l’explosió es repartís en diferents planetes imaginaris, amb formats i filosofies diferents.

–Aquest canvi de so ja el van fer a Postals 

–La formació dels dos últims discos és exactament la mateixa. Però Big bang en si és molt més canyer, amb arranjaments més potents i pensats perquè es toquin en directe. Postals era un disc més per escoltar a casa, que després tenia les seves versions en directe.

–Continuen apostant per difondre la seva música de manera gratuïta. ¿Els ha sortit a compte?

–Volíem que la música arribés a molta gent. Quan vam començar, nosaltres mateixos no ens podíem permetre comprar discos. És una filosofia que no canviarem. Per això per a qui compra el disc el fem personalitzat, que sigui una cosa única, amb la qual agraïm l’esforç que fa aquella persona. El que es guanya amb la venda dels discos és mínim. Amb els directes tampoc no ens fem milionaris, però tenim la sort que podem viure d’això. Durant aquesta aturada no farem res més. Potser no som uns músics que hàgim estudiat gaire, però ens trbem  molt per tocar, assajar, aprendre.

–¿Com va ser l’experiència amb Jordi Pujol dissertant sobre la seva cançó Jenifer

–Va ser molt fort. Primer ens va arribar un àudio…

–Que encara el continuen repetint a l’APM.

–No ho sé, perquè no miro la televisió. Ens pensàvem que era un imitador fins que vam veure el vídeo. Les coses se’ns van escapar de les mans, perquè llavors érem tres persones que tocàvem al nostre local, treballàvem i estudiàvem.

–¿Què els va ajudar més a agafar impuls, aquella Jenifer o que Jenifer Rock and roll

–Jenifer ens va anar molt bé per donar-nos a conèixer quan el nostre plantejament inicial no tenia cap mena d’expectativa Vam tenir molta sort. No la vam deixar de tocar, estem superagraïts a aquesta cançó, encara que li hem donat una volta més rockera. Però altres cançons també ens han anat donant empentes: els nostres discos no han sigut d’un sol single. Invencibles i Tòquio també han sonat molt.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

–Per cert, el material de promoció de Big bang

–No ho sé, tinc el seu disc encara embolicat i no l’he escoltat.