Històries de 'Joc de trons' (15): Lucrècia i Lyanna

Encara que a l’adaptació televisiva hagi aparegut de biaix, un episodi de la història del Ponent imaginat per George R. R. Martin té una importància absolutament clau: va provocar una rebel·lió senyorial, va fer caure una dinastia i va acabar engendrant un tal Jon Snow. Es tracta del rapte, per part del príncep Rhaegar Targaryen (recapitulem: hereu del dement rei Aerys i germà gran de la rossa khaleesi), de Lyanna Stark (tornem-nos a situar: germana del decapitat Eddard Stark i promesa de l’esclafat rei Robert Baratheon). Tots dos encapçalen la rebel·lió, i el segon acaba liquidant a garrotades el príncep hereu.

Aquí és el món clàssic, més que no pas el medieval, el que ha subministrat el marc a l’autor de Joc de Trons. La història mítica de Roma compta amb un rapte amb conseqüències traumàtiques, el de les sabines. Ròmul i els seus socis fundadors de Roma conviden els seus veïns sabins al festival de Neptú i rapten les seves dones. Al cap d’un temps, els sabins intenten recuperar-les, però les sabines s’interposen entre els dos contendents i eviten que es matin entre ells.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (14): Humiliació i penitència

Històries de 'Joc de trons' (16): pastissos de carn

Però la violació que desencadena el final d’una dinastia reial és la de la romana Lucrècia. Sext, fill del tirànic rei Tarquini s’introdueix en l’alcova de la dona de Colatí i la viola. Ella se suïcida i els seus parents lideren una revolta que acaba amb la monarquia.

En cada un dels casos (de les sabines a Lyanna), l’ambigüitat entre rapte i fuga consentida pels relators dels fets ha sigut assenyalada per la historiadora Mary Beard com a exemple fundacional de la misogínia que marca Roma i arriba als nostres dies. Si Martin no aclareix la relació entre Rhaegar i Lyanna en els seus pròxims llibres, si la vehement Beard se n’arriba a adonar, que es prepari. ERNEST ALÓS