HISTÒRIES DE 'JOC DE TRONS' (16)

Històries de 'Joc de trons' (16): pastissos de carn

fcasals34999575 icut juego de tronos walder frey160808135136

fcasals34999575 icut juego de tronos walder frey160808135136

1
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el revengista tram final de la sisena temporada de 'Joc de trons', amb escenes que semblen inspirades en 'El Padrí' (hi ha qui va definir l’obra de George R. R. Martin, no sense raó, com 'El Padrí amb espases'), apareix un episodi de canibalisme venjatiu ple de referències shakespearianes. Recordem (aquí comença l’espòiler): algú mata els dos pudents fills del no menys llardós Walder Frey, els trinxa i els cuina en forma de pastís de carn, que serveix al desprevingut pare.

Notícies relacionades

En la tragèdia de William Shakespeare 'Titus Andrònic', el fictici general Titus torna victoriós amb la reina dels gots, Tamora, i els seus tres fills com a presoners. Mata el gran, i Tamora i els germans supervivents juren venjar-se: maten l’oncle d’Andrònic, violen la seva filla Lavínia i li tallen la llengua i les mans, tramen l’execució dels dos fills de Titus, aconsegueixen que es talli ell mateix una mà... Una successió de greuges que explica la reacció de Titus (una part; la de matar la seva pròpia filla Lavinia perquè ha sigut deshonrada més aviat no): liquida els dos fills de Tamora, els hi serveix en un pastís de carn i després d’aclarir-li que no és ni de vedella ni de pollastre acaba amb ella.

Martin segueix la recepta del Bard. Encara que hi ha referents literaris anteriors, com la llegenda del 'cor menjat' del trobador Guilhem de Cabestany, recollida també per Dant. Però pensem en les parts del cos dels Frey que permeten al seu pare adonar-se de què li han servit. Potser al guionista li va venir al cap una expressió que apareix en la cançó dels Beatles 'Penny Lane'. 'Finger pie'. Literalment, pastís de dits. En l’slang de Liverpool, una imatge sexual bastant explícita. O els 'Sticky fingers' dels Stones, i encara més en la versió espanyola del disc del 1971, en la portada del qual la censura va obligar a canviar una bragueta per una llefiscosa llauna de dits en conserva.