Un estiu amb Shakespeare

El que està de moda aquest estiu al Regne Unit és William Shakespeare. Sí, ja sé que va morir fa 400 anys, però precisament per això, per la fatalitat dels números rodons, als britànics els ha agafat la dèria de recordar la vitalitat de l’escriptor. I no n’hi ha per menys, ja que estem davant del dramaturg més representat de tots els temps, un autor que ha aconseguit que Romeu, Julieta i Hamlet s’hagin incorporat per sempre a l’imaginari popular.

    A Stratford-upon-Avon, la ciutat on va néixer el Bard el 1564, es freguen les mans pensant en la fortuna que els va caure del cel. Allà tot remet a Shakespeare, començant per la casa on va néixer i acabant per la seva tomba, situada a l’església de la Santíssima Trinitat. És una localitat amb plàcids prats verds davant el riu Avon, carrers tranquils, cases baixes d’època, diversos teatres i milers de turistes que hi van atrets per la marca Shakespeare. És molt probable que sense el dramaturg el turisme ignorés aquesta ciutat, però Shakespeare ho beneeix tot, fins a l’extrem que venen gelats i batuts amb la imatge de l’escriptor, aprofitant que el seu cognom comença per shake (batut, en anglès). Als restaurants hi ha plats amb noms d’obres de Shakespeare i els més teatrals poden comprar calaveres de plàstic per assajar una variació del monòleg de Hamlet: «To sell or not to sell».

    A la casa natal de l’escriptor, diuen els guies que va ser el tercer dels vuit fills de John Skakespeare, un pròsper comerciant que es va casar amb Mary Arden. La casa és gran, amb actors disfressats que expliquen coses de Shakespeare i amb una botiga que ven les obres del dramaturg, així com samarretes i tasses amb la imatge del geni de les lletres. Les samarretes, tot s’ha de dir, guanyen per golejada els llibres quan es tracta de passar per caixa.

    A la ben conservada escola King Edward VI es poden visitar les aules on va estudiar l’escriptor, que als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway, de 26 (embarassada de tres mesos), amb qui va tenir tres fills. Diu la llegenda que Shakespeare va haver de marxar de Stratford-upon-Avon quan el van enxampar caçant un cérvol en pla furtiu. Sigui cert o no, de la dècada de 1580, els anomenats «anys perduts», tenim poques notícies d’ell. El següent que sabem és que s’instal·la a Londres obrint-se pas com a autor teatral.

‘SELFIES’ DAVANT LA TOMBA / La casa d’una de les filles de Shakespeare, casada amb el metge John Hall, és un altre dels llocs més visitats de Stratford, a més de l’església de la Santíssima Trinitat. En aquesta última, mentre el capellà s’esforça a demanar als turistes que respectin un lloc de culte, la sessió de selfies davant la tomba és contínua. No és segur, per cert, que Shakepeare estigui sota la làpida, però les paraules que hi ha gravades –«beneït sigui l’home que respecti aquestes pedres / i maleït el que remogui els meus ossos»– han fet que ningú hagi gosat comprovar-ho.

    La visita a les pròximes granges d’Anne Hathaway i Mary Arden es pot completar assistint a una representació d’un shakespeare a la seva ciutat natal. Si no queden entrades, sempre es pot visitar el backstage dels teatres de la Royal Shakespeare Company, inclosos The Swan i The Other Place. Per cert, és curiós observar com els guies es refereixen a Macbeth com «the scottish play». En l’ambient teatral, porta mala sort pronunciar aquest nom.

    Si saltem a Londres, escenari de l’èxit de Shakespeare, el reconstruït teatre The Globe ofereix representacions de les seves obres en un ambient que recorda el de la pel·lícula Shakespeare in love, mentre que en un pub pròxim, The George, encara s’hi pot veure com eren les antigues posades amb patis on es representaven obres de Shakespeare en un ambient popular, mentre el públic menjava i bevia a discreció.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

NOMÉS ELS FONAMENTS / A la British Library, una completa exposició commemora el 400è aniversari de la mort del dramaturg, contemporani de Miguel de Cervantes, però els seus devots faran bé de visitar el que queda de The Rose, el teatre on va debutar. «Les ruïnes de The Rose es van descobrir a la riba sud del Tàmesi el 1989», diu l’actriu Suzanne Marie. I continua: «Van construir a sobre un edifici d’oficines, però vam aconseguir que conservessin els fonaments del teatre. Aquí representem obres de Shakespeare per reunir els diners necessaris per poder reconstruir-lo  en el futur».

    I mentre Suzanne somia, els llums que il·luminen l’estructura circular de les ruïnes, inundades per les humitats del riu, semblen invocar l’esperit de Shakespeare, l’autor mort ara fa quatre segles que va aconseguir la paradoxa de convertir-se en immortal.