Històries de 'Joc de trons' (20): Fills del bosc

El reciclatge de mitologies nòrdiques té menys pes al món construït per George R. R. Martin que en el de J. R. R. Tolkien. Tot i així, les llegendes sobre l’origen del continent de Ponent que Martin ha imaginat no deixen de beure en fonts preexistents, sobretot, en el seu cas, irlandeses. 

Si al Ponent de Joc de trons els habitants primigenis de les illes són els Fills del Bosc, la mitologia irlandesa té els Leprechauns, els follets verds, i els temibles Fomoré, éssers monstruosos que viuen a les illes pròximes, derrotats pels homes però que amenacen contínuament de tornar. Encara que el seu rei Balor, un ésser amb un ull al front i un altre al clatell, no tingui cap semblança directa amb el rei dels Caminants Blancs. 

La religió de nens de Martin passa pel culte als arbres, els arcians de llenya blanca i cares sagnants que s’agrupen en bosquets i tenen unes particulars propietats per viatjar en el temps i l’espai. I aquí resulta inevitable tornar als boscos sagrats dels druides, els nemeton , o els arbres que connectaven aquest món amb el més enllà, com l’Irminsul dels saxons que Carlemany va manar tallar o l’Yggdrasil de la mitologia escandinava. 

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (17): genets de les estepes

Històries de 'Joc de trons' (13): l'amant de la reina

I finalment, en el món de Martin el Ponent és poblat pels homes en diverses onades (els primers homes, els àndals, els rhoynar), en un esquema similar al del mitològic Llibre de les invasions d’Irlanda , el Lebor Gabála Érenn, que imagina successius invasors que acaben ocupant l’illa després de derrotar els sobrenaturals Fomoré i Tuatha Doni Danan. D’una d’aquestes invasions frustrades només en sobreviu Fintán Mac Bóchra, conegut com el Vell Blanc, amagat en una cova i que contempla el pas de la història reencarnant-se en salmó, àguila i falcó. No resulta difícil imaginar-se’l interpretat per Max von Sydow…