Chris Pine: "Mirar a l'univers t'ho fa posar tot en perspectiva"

Chris Pine porta l’actuació a les venes (és nét, fill i germà d’actors) i, als seus 35 anys, ja és tot un expert en el cine d’acció. El 2009 es va embarcar en l’odissea cinematogràfica de 'Star Trek', donant vida al llegendari capità Kirk, i va conquistar l’univers hollywoodenc. Ara s’aventura, una vegada més, en l’última frontera de l’espai a 'Star Trek: Más allá', alhora que es prepara per donar un canvi de rumb a la seva carrera buscant nous reptes. «No només d’èxits de taquilla comercials viu l’actor», declara amb ironia. Després d’enfrontar-se al paper més intens de la seva carrera al western 'Hell or high water', Pine anuncia que tornarà a capitanejar l’'Enterprise' una quarta vegada.

    

–La primera entrega de 'Star Trek' es va estrenar abans que vostè naixés. ¿Quan la va veure per primer cop? 

–La vaig veure amb la meva àvia, que era una gran fan de William Shatner, que interpretava el capità Kirk en la sèrie televisiva. Jo no era un gran seguidor de la sèrie, però ara que sóc adult m’adono que la història explora qüestions profundes que són complicades d’abordar; sobretot en la segona pel·lícula, que indaga en el tema de la necessitat de venjança, o en aquesta ocasió, en què parla que la unió fa la força i de la importància de la família.

–¿Com veu el seu capità Kirk? 

–És un Kirk molt diferent del de l’anterior pel·lícula. Normalment és un home actiu i molt persistent, però aquesta vegada es mostra més circumspecte, existencialment més perdut. Emocionalment parlant, el seu ample de banda és bastant més ampli.

–En aquesta ocasió hi participen noves persones, entre les quals hi ha el director, Justin Lin. ¿Se’ls va fer algun examen per veure si eren autèntics 'trekkies'?

–No, no els vam sotmetre a cap prova, simplement vam mirar de passar-nos-ho tots bé. Idris Elba i Sofia Boutella van encaixar estupendament en l’equip. Pel que fa a Justin, tenint en compte l’empresa que se li va posar a les mans, que era portar a bon port un projecte que va costar 150 milions de dòlars, va fer una feina excel·lent. Era com un general; va venir preparat i decidit perquè tot sortís bé.

–Després de viatjar en la ficció per l’espai, ¿quina és la seva visió de l’univers? 

–Al finalitzar el rodatge, Justin ens va regalar a tots un telescopi. Quan vaig arribar a casa, el vaig col·locar al meu balcó i, encara que no se m’ha donat mai bé la mecànica, vaig aconseguir instal·lar-lo seguint les instruccions. La meva primera visió de la Lluna va ser espectacular. El que té de bo mirar a l’univers és que t’ho fa posar tot en perspectiva. Quan les coses es compliquen aquí al nostre planeta i tot se’t fa una gran muntanya, mires pel telescopi a l’univers i t’adones com som d’insignificants en comparació amb tot aquest espai infinit.

–¿Vosté va somiar alguna vegada ser astronauta? 

–No, jo somiava ser Maverick a 'Top Gun' o el jugador de beisbol Don Mattingly. Aquests eren els meus herois. Això dels viatges espacials no em va gaire. Jo prefereixo admirar l’espai des de la Terra.

–Parlant d’herois, també s’ha unit a les amazones de Wonder Woman. ¿Com va ser l’experiència?  

–Va ser difícil passar de 'Star Trek', un rodatge en què érem com una família, a rodar amb gent que no coneixia. Però de seguida vaig congeniar amb tothom, sobretot amb Patty [Jenkins, la directora] i Gal [Gadot]. La història és molt simple, jo interpreto un espia americà, en la segona guerra mundial, que ha vist els horrors de la guerra i ha perdut tota esperança en la humanitat, mentre que Diana, la princesa de les amazones, està convençuda que pot detenir l’amenaça que plana sobre el món. Tots dos aprenem l’un de l’altre: ella, del que significa viure en el nostre món, i jo, a recuperar l’esperança i creure en l’ésser humà.

Notícies relacionades

'Star Trek' viatja cap a la llum

'Star Trek: Més allá': en manera creuer

–A 'Hell and High Water', s’aparta de la fantasia i la ciència-ficció. 

–Sí, és un paper completament diferent de tot el que he fet fins ara. Es tracta d’un vaquer taciturn i reticent que ha de lidiar amb una tremenda vergonya per una cosa que ha fet. Sempre m’ha portat la visió d’un home reclinat en un pilar del porxo de casa seva mirant a l’horitzó en absolut silenci. Doncs així és com veig Taylor, el meu personatge. Ha sigut una gran sort que el guió arribés a les meves mans. El vaig llegir i em va commoure, no m’ho vaig pensar dues vegades.