'Star Trek: Més allá': en manera creuer

El títol 'Más allá' és idoni per a una pel·lícula de 'Star Trek', perquè evoca planetes inexplorats i criatures exòtiques. Però la veritat és que aquesta pel·lícula va més o menys on la saga a la qual pertany ja ha anat moltes vegades. Les seves ambicions no transcendeixen la idea d’agafar personatges i situacions familiars i un grapat d’efectes, i barrejar-ho tot amb solvència.

    

Té sentit que l’escollit per fer-ho fos Justin Lin. En les pel·lícules de la saga 'Fast & Furious' que ell va dirigir, les seqüències d’acció es van desentendre cada vegada més de les lleis de la física, i per tant l’ingràvid espai exterior li ofereix un ventall de possibilitats noves. 

    

En tot cas, Lin va ser contractat no només per la seva manera de dirigir l’acció, sinó també per la seva habilitat per relacionar els personatges entre si enmig de l’acció: Más allá combina aparatoses coreografies amb petites inter-accions a càrrec d’un grup d’intèrprets en òbvia sintonia. Ni les batalles ni les persecucions ni els combats cos a cos són perfectes (o estan rodats massa de prop, o massa a les fosques, o la càmera es mou en excés), 

però tots ells ens donen motius per empatitzar amb els personatges. 

Notícies relacionades

'Star Trek' viatja cap a la llum

Chris Pine: "Mirar a l'univers t'ho fa posar tot en perspectiva"

    

I, malgrat això, és cert que aquests personatges són al final gairebé idèntics a com eren al principi, que passen massa temps corrent per passadissos, brandant armes i cridant en primer pla, i que gairebé cap afronta riscos reals. I que ni Krall és un malvat especialment imponent ni el seu pla és en absolut aterridor. Más allá ni inventa ni avança en res. Quan es tracta de conquistar la taquilla, viatjar a on ningú ha arribat abans no és una prioritat.