'Star Trek' viatja cap a la llum

Al principi de 'Star Trek: Más allá', el capità de la nau 'Enterprise', Kirk (Chris Pine), se sent perdut a l’espai. Després de 966 dies de viatge, confessa, no troba al seu propi periple ni sentit ni propòsit, i el mateix li passa a la saga que protagonitza. Originàriament, recordem-ho, 'Star Trek' és un producte de l’optimisme de finals dels anys 60: va ser concebuda com un cant a les millors qualitats de la humanitat i a la mena de futur que podia crear per a si mateixa. En el món de l’any 2016, la seva sincera creença en la raó, la diversitat i la tolerància està més aviat fora de lloc. ¿Quin sentit té, doncs, avui dia l’univers creat per Gene Roddenberry ara fa just 50 anys?

     

'Star Trek: Más allá' sosté que són precisament les coses que situen  'Star Trek' fora de lloc en la cultura moderna les que deixen clara la seva ineludible rellevància. 

    

MISSATGE DE TOLERÀNCIA

En un temps en què els noticiaris retraten un món cada vegada més apocalíptic, el missatge de diversitat, tolerància i treball en equip patrocinat per Roddenberry brilla com un far que assenyala el camí que hauríem de seguir. En aquest sentit, la nova entrega connecta molt més íntimament que les seves dues predecessores immediates amb l’esperit primigeni d’un dels universos més expansius de la ficció popular moderna.

    

Des del seu naixement, 'Star Trek' ha generat 13 llargmetratges, dotzenes de fan films i al voltant de 725 hores de televisió repartides entre sis telesèries; una producció monumental que durant dècades va nodrir generacions de fans ferotgement lleials (de fet, van ser ells, els trekkies, els que pràcticament van inventar el concepte de fandom tal com avui el coneixem) i que a principis d’aquest segle va començar a perdre empenta.

  

  El 2002, 'Star Trek: Némesis' va fracassar a la taquilla; tres anys després, la telesèrie 'Enterprise' va ser cancel·lada després de quatre temporades a causa de la baixa audiència. Quan J.J. Abrams va assumir l’encàrrec de reiniciar la saga, es va proposar fer-la accessible fins i tot per als que es prenien els 'trekkies' de broma. ¿Com? Adaptant-la al lèxic propi del 'blockbuster' actual o, en altres paraules, traient-li de sobre l’angle filosòfic i el comentari social i emparentant-la amb 'Star Wars'. 

  

 Les pel·lícules que J. J. Abrams va dirigir, 'Star Trek' (2009) i 'Star Trek: En la oscuridad' (2013), es van dedicar menys a descobrir mons nous i estranys que a envoltar Kirk, Spock (Zachary Quinto) i la resta de tripulants de l’'Enterprise' d’efectes especials, explosions i malvats decidits a destruir una ciutat, un planeta o el cosmos.

PRINCIPIS ESSENCIALS

'Star Trek: Más allá', és cert, no s’allunya substancialment d’aquesta fórmula. En aquesta els nostres herois s’enfronten a Krall (Idris Elba, enterrat sota maquillatges i postissos), que els para una trampa i destrueix la seva nau i es proposa sotmetre la galàxia. 

  

 No obstant, la nova entrega també sembla mirar de reconciliar la saga amb els seus principis essencials: l’exploració, la diplomàcia, l’esperança en el futur i el treball en equip.

 

   Sobretot, el treball en equip: en aquesta ocasió darrere de la càmera hi ha Justin Lin, que al capdavant de la franquícia 'Fast & Furious' (va dirigir quatre de les seves entregues) ja va demostrar que se’n surt bé a l’hora de convertir equips de professionals en verdaderes famílies putatives. 

    

En les interaccions entre els personatges d’aquesta última pel·lícula hi ha una nova intimitat, com si des dels esdeveniments narrats en En la oscuridad haguessin viscut junts moltes de les aventures que Roddenberry i els seus deixebles van idear en el passat per al mitjà televisiu.

  

  De fet, a estones, 'Star Trek: Más allá' sembla més un episodi televisiu que un 'blockbuster' estiuenc, tant per mida com per esperit. Lin i els seus guionistes, Doug Jung i Simon Pegg (que també repeteix davant de la càmera en la pell de l’enginyer en cap Scotty), es mostren conscients de l’absurd consubstancial a 'Star Trek' i, d’alguna manera, ho celebren. 

Notícies relacionades

'Star Trek: Més allá': en manera creuer

Chris Pine: "Mirar a l'univers t'ho fa posar tot en perspectiva"

  

 No els falten motius: 'En la oscuridad' era un 'thriller' conspiranoic ple d’homes bomba i corrupció a les altes esferes. Feia honor al seu títol, i potser per això va despertar les ires dels fans. Ara, 'Más allá' és una forma de redreçar el rumb. Un viatge cap a la llum.