Amy Adams: "Estem cada vegada més a prop del col·lapse"

Amy Adams presenta al concurs de la Mostra 'La llegada', que en realitat és com dues pel·lícules en una: una de bona i l'altra de dolenta. La bona, que recorda 'Trobades a la Tercera Fase', és la història de la visita a la Terra d'uns alienígenes i del fascinant procés emprès per una lingüista per aprendre a comunicar-s'hi. La dolenta, la història d'una mare que perd la seva filla, està plena de trampes narratives, el tipus de tics estilístics que Terrence Malick ha convertit en acudit i una metàfora d'allò més òbvia sobre la necessitat d'unitat i tolerància entre els pobles. El treball d'Adams en la pell d'aquesta lingüista i de la mare és responsable de molt del bo i de poc del dolent.   

'La llegada' és més una pel·lícula amb alienígenes que una sobre alienígenes. Eefectivament. És una pel·lícula sobre la nostra manera de comunicar-nos, i de transitar pel món, i de prendre decisions. És important que entenguem que l'única manera de comunicar-nos amb l'altre és empatitzant amb ell, i això és una cosa que no es té en compte al prendre decisions polítiques.

¿Diria que el missatge d'unitat i tolerància que té la pel·lícula és especialment rellevant en el temps actual? És fins i tot més important ara que quan vam rodar la pel·lícula. Estem cada vegada més a prop del col·lapse. O potser jo m'hi sento així perquè és any d'eleccions al meu país i els sentiments estan més a flor de pell. No vull parlar de política, perquè podria ferir sensibilitats. El meu pare llegirà el que dic, o els meus cunyats, i llavors el dia d'Acció de Gràcies m'amargaran el sopar.

El fet de ser mare, ¿fa que ficar-se en la pell d'una dona que perd la seva filla resulti més complicat? Ser mare de cap manera em prepara per ser capaç d'entendre una tragèdia com aquesta. En qualsevol cas, és cert que la meva filla ha canviat la meva manera d'entendre aquesta professió. Des que sóc mare trio un altre tipus de papers. El temps passa, tots madurem i ara veig el món d'una altra manera; m'importa més el sentit de les coses que faig, i com aquestes coses afectaran la meva filla.

Notícies relacionades

Fassbender i Vikander pateixen a Venècia

Barcelona, capital de la innovació social

Les quinieles donen per fet que serà candidata a l'Oscar per sisena vegada, per 'La llegada' o per l'altra pel·lícula que presenta aquest any a la Mostra, 'Nocturnalo Animals'... Quan era adolescent volia ser ballarina més que res en aquest món, i vaig fer el que vaig poder per tenir unes cames llargues però va ser inútil. És a dir, si una cosa no et pertany, no servirà de res que t'obsessions per aconseguir-la. Així que intento no pensar en l'Oscar i concentrar-me en la feina.

¿Com conviu amb el fet de ser una de les actrius més importants de Hollywood? Estic molt lluny d'entrar a la llista 'Forbes', l'hi garanteixo. M'alleuja haver deixat enrere l'època en què no podia ni pagar el lloguer, encara que ara tinc altres ansietats. Sóc feliç, però no sóc tan ingènua per creure que un simple moment d'èxit t'eximirà de tot el dolor consubstancial a l'ésser humà.