L'església del mar 2.0

¿Per què entestar-se a buscar informació sobre altres latituds i temps si el que coneix millor Ildefonso Falcones és la història de Barcelona? ¿Per a què entestar-se a fugir a altres geografies quan el que li estan demanant els lectors, cada vegada més bolcats en les narracions serialitzades, és una nova entrega que doni continuació a l’èxit més gran d’aquest advocat barceloní que va passar a ser escriptor de 'best-sellers'? Deu anys han transcorregut des que sense gaire soroll però amb precisió comercial va començar a caminar 'L'església del mar', història perfectament greixada i calculada per impactar en les llistes dels més venuts, el model de la qual no declarat però evident va ser 'Els pilars de la terra', de Ken Follett. El que hauria sigut fàcil hauria sigut escriure la segona part d’aquella història immediatament després, i no, Falcones no ho va fer, i es va embarcar en altres històries: que si els moriscos, que si els gitanos... Sempre minories oprimides.

  

 Només ara, després de marejols com haver sigut exculpat de l’acusació de frau a Hisenda (ni més ni menys que 1,47 milions d’euros), l’autor s’ha decidit a recollir veles i tornar a casa. El resultat és 'Els hereus de la terra' (Rosa dels Vents / Grijalbo), amb una tirada inicial de 400.000 exemplars, la continuació de 'L'església del mar', però no exactament. Com aquella, neix amb la voluntat de fer passejar també els lectors (com caçadors de pokémons, vaja) per una nova ruta literària, en un altre episodi de barcelomania creixent. Si a 'L'església del mar' (sis milions de llibres venuts) s’explorava el barri de la Ribera, aquí les localitzacions són el Raval, amb les Reials  Drassanes, l’Hospital de la Santa Creu 

(el més vell del món com a institució) i els dos barris jueus, el Call Major i el Call Menor.

 

I com sol ser tradicional en les seves presentacions, la promoció es realitza amb bastanta pompa i a peu de carrer, acompanyats, aquesta vegada, per una guia, la historiadora Lucía Conte, que amaneix de coneixement històric i anecdòtic el verb més aviat circumspecte de l’escriptor. Establert el paisatge, s’han de presentar les figures. I això suposa alguna decepció. La història comença el 1387, tres anys després del final de 'L'església del mar', i trasllada el protagonisme a un jove protegit d’Arnau Estanyol. Hugo Llor, orfe d’un mariner, somia a convertir-se en constructor de vaixells mentre treballa com a obrer a les drassanes, en el que serà l’inici d’una carrera d’ascens que permetrà al lector visitar totes les capes socials de la ciutat medieval.

  

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

 També s’excusa Falcones d’una cosa que li retrauran els seus fans segurament. Haver relegat a un segon pla el seu estimat Arnau Estanyol. «Creia que havia explicat totalment la seva història i un nou personatge em permetia desplaçar la història a altres zones de la ciutat i deslligar-lo del barri de la Ribera i de Santa Maria del Mar. M’agradava mostrar com vivien els dos barris i la rivalitat que es plantejava entre tots dos, perquè el Raval era un lloc amb més pobresa».

Segona empenta comercial

Les noves peripècies de Llor portaran el noi a treballar en una de les vinyes que creixien al Raval i a les terres de cultiu del que després va ser l’Eixample, i a convertir-se en comerciant de la mà d’uns jueus. «Llavors ningú es movia del seu lloc de naixement, només viatjaven els mercaders», diu Falcones, que en el seu futur immediat sap que 'L'església del mar' tindrà una segona empenta comercial gràcies a la sèrie de vuit episodis produïda per  A-3, TV-3 i Netflix que ja s’ha començat a rodar. «No participaré en el guió perquè no sé res de llenguatge audiovisual», diu.