Toronto es rendeix davant Bayona

“Aquesta és la meva tercera pel·lícula i la tercera que presento a Toronto, així que sento que hi ha una connexió especial entre nosaltres”, va assegurar ahir J.A. Bayona davant el seu públic instants abans de l'estrena mundial al Festival de Toronto d''Un monstruo viene a verme', i aquesta connexió especial es va confirmar poc menys de dues hores després, de forma absolutament inequívoca, al final de la projecció, quan els més de 2.000 assistents li van dedicar a ell i al repartiment de la pel·lícula una rotunda ovació mentre miraven d'eixugar-se les llàgrimes amb les mànigues. Perquè s'ha d'estar fet de marbre per veure 'Un monstruo viene a verme' i no plorar. Cada espectador de la pel·lícula hauria de rebre un paquet de clínexs gratuït al comprar la seva entrada. 

Era de preveure. Per fer-la el de Barcelona s'ha basat en una novel·la de Patrick Ness, al seu torn inspirada en una idea original de Siobhan Dowd. Quan la va concebre, l'escriptora ja patia un càncer terminal, i va morir abans de poder materialitzar-la. És la història de Connor (Lewis MacDougall), un nen incapaç d'afrontar el fet que la seva mare (Felicity Jones) s'està morint. Per sobreviure es refugia en els seus fantasiosos dibuixos. Una nit imagina sobre el paper un magnífic arbre que cobra vida i, només uns moments després, del pati del darrere emergeix una massa descomunal d'arrels i branques que recordaria l'arbre de 'Guardianes de la galaxia' de no ser perquè aquesta criatura dóna verdadera por. En tot cas, la sensació d'amenaça es dissipa quan queden clares les seves intencions: ajudar Connor a assumir algunes amargues veritats sobre la vida.

La premissa de forma inevitable suggereix connexions amb la que Guillermo del Toro va usar a 'El laberinto del fauno' -després de l'estrena de 'L'orfenat' (2007), recordem, Bayona va ser immediatament declarat hereu espiritual del mexicà-, en tant que també aquí funciona com a punt de partida per reflexionar sobre com els contes i la ficció poden ajudar-nos a superar el patiment. “Les històries són el que fa que tant vosaltres com jo estiguem aquí”, va recordar Bayona aquest dissabte al públic de Toronto.

El monstre insisteix a explicar-li a Connor contes sobre reis i bruixes i princeses per ensenyar-li, per exemple, que "la vida és complicada", o que "a la gent no li agrada allò que no entén". I a poc a poc Connor anirà entenent que a vegades el més dur de fer-se gran és comprendre que els éssers humans som imperfectes i permeables al dolor, i que el món que ens envolta és un lloc més lleig del que els llibres de contes donen a entendre.

Notícies relacionades

Tsunami d'emocions

El tsunami Bayona

Mentre ho fa, 'Un monstro viene a verme', també amb Sigourney Weaver i Liam Neeson en el repartiment, mostra la mateixa habilitat manipulant els sentiments del públic que Bayona ja va desplegar en la seva anterior pel·lícula, 'Lo imposible' (2012). A estones, de fet, la pel·lícula es dedica de forma tan conscienciosa a resultar commovedora que no sols arriba a extenuar, sinó que es fa difícil decidir si estem plorant a causa d'una verdadera connexió emocional o simplement perquè és una reacció automàtica davant una situació de tristesa tan òbvia i reconeixible. 

REACCIÓ ENTUSIASTA DE LA CRÍTICA

Sigui com sigui, és clar que el mètode de Bayona és efectiu, i no només a jutjar per la manera com el públic de la gala es va fondre com la mantega exposada a la calor. La crítica internacional ha reaccionat de forma entusiasta davant aquesta nova demostració de l'habilitat del director combinant la intimitat -en concret, les relacions entre els nens i les seves mares- amb escenes visualment espectaculars d'acció i destrucció; i l'estratègia comercial de la pel·lícula ha sigut redissenyada en vistes als Oscar. En última instància, 'Un monstruo viene a verme' podria suposar per a Bayona un idoni pas endavant dins de Hollywood abans d'afrontar la direcció de la seqüela de 'Jurassic World'seqüela de 'Jurassic World' el 2018.