Tàrrega tanca amb èxit una edició apocalíptica, festiva i participativa

La 36a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega va tancar ahir després de quatre intenses jornades –la primera, que en les cites prèvies es reduïa a la inauguració i poca cosa més, aquesta vegada va acollir 11 espectacles– en què l’art, la reflexió i la festa han anat de la mà amb propostes (60 i 263 funcions) per a tots els públics i gustos. L’èxit de la cita s’ha constatat en l’ocupació de les sales –14.450 localitats, el 87% de l’aforament, amb presència de 887 professionals del sector– i també a peu de carrer, a les abarrotades places que acollien els muntatges. La zona d’acampada va acollir 3.315 persones, però no és aquest el públic que busca la gran cita de les arts de carrer que, sota la direcció de Jordi Duran, aposta per atrapar espectadors de «festival més que no pas de festa».

La interculturalitat ha sigut l’eix temàtic en una edició molt participativa (aquest serà el concepte del 2017), amb Xile com a país convidat i diverses al·lusions al col·lapse del sistema i la destrucció del planeta.

Sí, ha sigut una Tàrrega molt postapocalíptica, amb diverses propostes dibuixant paisatges del naufragi del món, com és ara la de La industrial teatrera (Náufragos), que resol amb un salvavides d’esperança, o la de LaMinimAl, que aposta per la transhumanitat i pels avatars en una peça acollida amb disparitat d’opinions.

Més consens va tenir l’excel·lent Oskera, la trobada de la companyia basca Kukai Dantza, d’arrel tradicional, amb el director de La Veronal, Marcos Morau, en un emotiu recorregut pels mites de la cultura basca, també amb diverses al·lusions a la destrucció.

A la plaça Major va ser necessari espavilar-se entre la multitud per veure florir un arbre de roses després d’un bombardeig al poètic solo Silencis, obra de Claire Ducreux, una artista assídua a la Fira d’exquisida tendresa i sensibilitat. Al mateix espai no hi cabia una ànima més per seguir el fantàstic muntatge Menar, de Joan Català i Roser Tutusaus, el diàleg de dos cossos en constants equilibris que ha sigut una de les joies d’aquest any.

NENS I EMOCIONS

Mestres de l’emoció, des de la més pura senzillesa i quotidianitat, són els valencians El Pont Flotant, que van tornar a enamorar-ne molts en el seu retorn a la Fira després de la magnífica Exercicis d’amor. Ara s’ocupen en la paternitat i la maternitat, amb tots els seus desafiaments, responsabilitats i anhels, des d’una dramatúrgia d’excel·lent plasticitat en què teixeixen amb el seu habitual talent els trànsits d’escenes i canvis de rols. Hi va haver brillantíssims moments i quadros d’enorme bellesa i sensibilitat, des de l’extenuada mare obligada a estirar el carro (arrossegant tota la companyia), fins a les explosions de felicitat xipollejant sobre una làmina d’aigua o corrent pel camp. La imatge especular del pare, l’avi i el fill preguntant-se si han sigut o no bons progenitors i descendents, va fer saltar més d’una llàgrima.

També va agradar molt a les masses arremolinades a la plaça Major el vitalista i carismàtic Quim Bigas, que amb el seu cos en constant moviment va explorar a Molar el concepte de felicitat per acabar provocant un esclat d’energia positiva en els presents. Un èxtasi col·lectiu que es va viure així mateix en el muntatge inaugural i en algunes altres propostes que van convidar a la festa i la catarsi.

Notícies relacionades

Catarsi amb Ernesto Collado a Tàrrega

Tàrrega obre amb una festa multicolor

Aclamats van sortir els acròbates de la companyia circense Eia, amb l’excel·lent InTarsi i Roberto G. Alonso es va ficar el públic a la butxaca amb una dona desnonada sota un pont. La reflexió sobre la identitat de gènere va tenir dues notables aportacions, Limbo i Crotch.

Al final tots, nens, joves i grans, van trobar a Tàrrega emocions, reflexió social, risc, imaginació i festa.