Gemeliers: "Que parlin de nosaltres, encara que sigui malament"

Conviuen amb el fenomen fan des de primera hora del matí. Els bessons Daniel i Jesús Oviedo, de 17 anys, recorren Espanya entrevista rere entrevista. La promoció del seu últim disc, 'Gracias', no els deixa descansar, però la seva energia juvenil sembla inesgotable. Ho demostraran avui a Illa Fantasia, al Festival Solidari que organitza Radio Teletaxi. «¡Els Gemeliers!», se sent en un moment de l’entrevista, en una cafeteria barcelonina. I no és una 'teenager' qui els demana una foto, sinó una dona que deu rondar els 40 anys. No és un cas aïllat. En pocs  minuts es produeixen fins a quatre interrupcions més (tantes com discos de platí acumulen). Totes protagonitzades per adults.

–Tercer disc al voltant de l’amor. ¿Què és el que fa 'Gracias' diferent?

–D.: Hi ha més maduresa, un canvi pel que fa a les veus, la interpretació... i hem compost diverses cançons. Amb ajuda, perquè és difícil.

–¿Penseu compondre cada vegada més les vostres pròpies peces?

–J.: És clar, fins i tot estem aprenent a tocar instruments. De les 11 d’aquest disc, 'Soy yo' i 'Escúchame' són nostres. En la resta hi hem col·laborat amb alguna estrofa o tornada.

–¿A qui doneu les 'Gracias'? 

–J.: A les fans.

–¿Només a les fans? 

–D.: El 90% són noies. Però les 'Gracias' són per a tots els que hi han estat des del principi, els que ens han donat fama i per als nostres pares, els productors, els periodistes...

–La vostra trajectòria ja va començar entre càmeres de televisió.

–D.: Es pot dir que vam caure del bressol en un plató.

–J.: Tot ha anat molt de pressa, però l’artista ha de conservar l’essència.

–D.: Vulguis o no, ets diferent. Anem pel carrer i la gent ens demana fotos; hi ha llocs que ni podem trepitjar. Ho portem bé, ens encanta.

–Una vida diferent de la dels vostres companys de generació. 

–D.: No ens podem queixar. Sí, és veritat que no puc anar de compres, però a canvi tinc unes 30 nenes dormint a la porta de casa meva. Això no ho tenen els meus amics.

–J.: Ells també han d’anar cada dia al col·legi, mentre que nosaltres gairebé sempre hi faltem i ho fem tot on line. Quan ens presentem als exàmens de batxillerat, tenim fans a la porta de classe.

–¿Ven més la vostra imatge o la vostra música? 

–J.: Crec que al principi era perquè som bessons. Cridàvem l’atenció, les cançons enganxaven...

–D.: Ara volem centrar-nos en la música de veritat. El que fem ara ja no té res a veure amb el que ens agradava abans. Ja som compositors i mantenim les fans, que continuen plorant al veure’ns.

–També teniu 'haters'…

–J.: Sí, però també ens donen fama. Que parlin de nosaltres encara que sigui malament. Si parlen és perquè passa alguna cosa. Sabem que els 'youtubers' Wismichu i AuronPlay van fer vídeos criticant-nos, però això també ven.

–¿Per això la cançó 'Malas lenguas'?

 –D.: Va ser un regal d’Abraham Mateo. També el critiquen, però la lletra prefereix defensar les fans.

–¿Espereu que la cançó faci canviar el xip als 'youtubers'? 

–J.: Wismichu ens va trucar i ens va demanar perdó. Vam parlar amb ell de puta mare i ens va dir que era el seu personatge, que no tenia res a veure amb la seva persona. Ell és grandet, no és tonto. Ens criticava per moda.

Notícies relacionades

Aniversari solidari contra la fam

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

–Moltes de les lletres que canteu van dedicades a les noies. ¿Què us agrada d’elles? 

–D.: De les noies ens agrada tot. Però en busquem alguna que ens estimi, que sigui graciosa, senzilla...  Que tingui un cos, però que ens faci riure.