Reapareix Paesa, l''home de les mil cares'

A pocs dies de l'estrena als cines (divendres que ve) i poc abans de la presentació aquest dissabte al Festival de cine de Sant Sebastià, on opta a la Concha d'OrFestival de cine de Sant Sebastià Concha d'Or, d''El hombre de las mil caras'El hombre de las mil caras', el film on el director Alberto Rodríguez (‘La isla mínima’) ha rescatat la figura de l'espia més famós del país, Francisco Paesa, la revista ‘Vanity Fair’ l'ha entrevistat en exclusiva a París. 

Paesa, l'exagent secret i diplomàtic que va ajudar l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán a fugar-se el 1994 -que a la pel·lícula, produïda per Zeta Cinema, està encarnat per l'actor Eduard Fernández-, afirma en l'entrevista que li va demanar a Roldán "que tornés els diners”. L'exespia calcula en 16 milions de dòlars de l'època la xifra que aquest es va emportar dels fons reservats i de comissions i revela que part dels diners que va retornar -“no tots”- es van entregar a la dona de Roldán, Blanca Rodríguez Porto.

'EL CAS GAL'

A Paesa se'l va donar per mort el 1998 i el 2004 es va saber que seguia amb vida, però la seva pista va desaparèixer i, encara que no té causes pendents a Espanya, es manté a l'ombra. Sobre la seva decisió de deixar el país el 2000, explica a ‘Vanity Fair’ que no va suportar que es jutgés el general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo pel 'cas Lasa i Zabala', les primeres víctimes dels GAL. “Era el tio més condecorat d'Espanya i el van condemnar per un etarra...”. Dels expolicies José Amedo i Michel Domínguez, també condemnats per això, afegeix que eren “incontrolables” i que només va conèixer el primer en un prostíbul bilbaí: “Va mostrar la pistola” a la cintura i va cridar: “Jo sóc el GAL”. 

Notícies relacionades

'El hombre de las mil caras' lluitarà per la Concha d'Or

Llum, càmera i corrupció

Paesa explica que Roldán, refugiat a París, només volia “desaparèixer” i que “el van batejar ‘el nadó’ perquè ploriquejava constantment i s'escapava per trucar a la seva dona”.

Sobre l'esquela de Paesa que es va publicar a la premsa el 1998, l'exagent secret recorda que llavors estava en una missió antiterrorista encarregada pel Govern argentí a Tailàndia i que després de ser ferit i traslladat en un vaixell va desaparèixer i va estar sis mesos en coma. Li era igual, afegeix, fingir la seva mort. “Ah, ¿que estic mort? Bé, doncs estic mort, ¿i què?”.