NOVETAT EDITORIAL

10 moments estel·lars de la història dels videojocs

Steven L. Kent relata el naixement i evolució de la nova forma d'entreteniment durant el segle XX a "La gran historia de los videojuegos'

El 2001, el periodista especialitzat Steven L. Kent va publicar La gran història dels videojocs. Des d’aleshores ha plogut molt, però segueix sent la bíblia per conèixer el naixement i el desenvolupament d’un nou mitjà d’entreteniment dels últims 40 anys del segle XX, i ara ha sigut publicat per primera vegada en castellà per Nova. Quan els pokémons assalten els carrers i Mario torna a ser notícia per haver entrat als iPhone, el llibre relata quin va ser el seu origen: de l’arcade, les màquines de monedes de salons recreatius, a les consoles de saló i portàtils. Aquests són alguns episodis recollits per Kent.

Portada del llibre.

ELS PIONERS DELS TRENETS

El naixement del videojoc està molt disputat. El 1958, Willy Higinbotham va crear un joc de tennis amb un oscil·loscopi. Però el primer ordinador utilitzat per jugar-hi va ser un de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El 1962, un membre del Club Tecnològic de Maquetes Ferroviàries, Steve Russell, va idear Spacewar, un joc de combat entre dues naus. L’altre pioner oblidat és Ralph Baer, que va desenvolupar un joc de tennis, venut a la companyia de televisors Magnavox i batejat com a Odyssey. Va fracassar pel preu: 100 dòlars el 1972.

Pong.

I ES VA FER EL 'PONG'

Nolan Bushnell va convertir l’Spacewar el 1971 en Computer Space per a una empresa de recreatives. Va ser el primer videojoc amb monedes i monitor de televisió, però va fracassar també: massa complicat. Bushnell va crear Atari i com diu Kent en el capítol 4: «I es va fer el Pong». Aquell simple joc de ping-pong va arrasar quan el van posar a prova, instal·lant-lo sobre un barril de vi d’una taverna cutre, el setembre del 1972.

EL 'JOYSTICK' DELS NAZIS

El 1975, Atari va llançar la versió domèstica de Pong, Home Pong, que va desbancar Odyssey. En van sorgir desenes d’imitacions, però aviat la gent es va cansar de jugar a tennis; la solució van ser els cartutxos. L’era de les consoles es va iniciar quan Atari va llançar la VCS el 1977. Va traslladar als videojocs el joystick que van crear els nazis per controlar els míssils, aplicat als tancs i avions del joc Combat.

MÀFIA, YAKUZA I MARS DE MONEDES

L’estreta relació dels primers videojocs amb altres màquines recreatives com els pinball i les jukebox va crear bastantes suspicàcies. Es creia que aquell negoci que movia tant d’efectiu estava controlat per la màfia. Segons Kent, no era cert. Però on les coses es van posar lletges va ser al Japó. La primera màquina d’Atari exportada al Japó, Breakout, es va enfrontar a una falsificació fabricada per un clan yakuza, Borokukuishi, que va inundar el mercat.

ELS INVASORS VÉNEN DEL JAPÓ

Space invaders.

Taito i Midway van llançar el 1978 un joc de màquines recreatives que havia tingut èxit al Japó: Space invaders. És a dir, els marcianets que arribarien a ser sinònim de videojoc arcade a Espanya. El seu èxit havia obligat el banc central japonès a triplicar la producció de monedes de 100 iens.

QUAN PAC-MAN PUDO SER FUCK-MAN

Pac-man.

Però encara faltava Pac-man per arribar. Aquí, el comecocos (terme que es va convertir en un altre digne competidor del dels marcianets). Kent explica alguns fets curiosos sobre la seva creació per part del japonès Toru Iwatami. El seu repte va ser idear un joc que incorporés les dones en aquest hàbit: en lloc d’assassinar criatures, l’objectiu seria menjar. Però el rerefons sexista de Pac-man podria haver sigut pitjor. El seu primer nom, Puck-man –en al·lusió al puck, pastilla amb què es juga a hoquei sobre gel–, es va canviar a última hora: es temia que acabés convertit en Fuck-manb.

DE JUMPMAN A MARIO

Donkey Kong.

Nintendo va desembarcar el 1980 als Estats Units. Després de recollir diversos fracassos, un dels seus enginyers més extravagants, Shigeru Miyamoto, un dissenyador de joguines, va trobar la clau. Un goril·la que segresta la nòvia d’un fuster. Volia que es digués goril·la cap quadrat. Sense saber gaire anglès, va topar amb un sinònim de cap quadrat, donkey, burro, i així va ser com va néixer Donkey Kong. No va ser tan encertat amb el primer nom que se li va donar al fuster: Jumpman. Tot va millorar quan va ser rebatejat com a Mario.

EL DIA EN QUÈ ELS VIDEOJOCS VAN MORIR

En més d’un moment es va creure que els videojocs havien sigut flor d’un dia i que la indústria era morta. El primer, ¡el 1977! Per avorriment de tant jugar a ping-pong. El primer crac (però no l’últim) va arribar el 1982. El primer problema va ser una desastrosa versió domèstica de Pac-man per a Atari. El llegendari fiasco, un joc basat en la pel·lícula E. T. Els seus cartutxos van acabar enterrats al desert.

UN COMBAT MORAL

Mortal Kombat

El 1990, Ed Boon i John Tobias van llançar Mortal Kombat, amb extraccions manuals de cor i columna vertebral. El joc que va fer que la indústria acabés declarant davant el Congrés dels EUA el 1993. Kent explica el verdader rerefons d’aquell escàndol. Sega va llançar la versió domèstica íntegra del joc. Nintendo la va suavitzar... i va acabar menjant-se els mocs. El seu contraatac als passadissos del Congrés va ser venjatiu.

Notícies relacionades

L'ARRIBADA DE NOUS JUGADORS

El període relatat per Kent, centrat en la lluita suïcida Sega-Atari, va acabar amb l’entrada d’altres jugadors de pes: Sony, Microsoft... El 2000 va arribar la PlayStation 2, que va arrasar la Dreamcast de Sega. En el seu primer any, va fracassar com a consola de jocs... però va triomfar com a reproductor de DVD. «Sony no només estava posant a la venda una màquina de videojocs. La PlayStation 2 es convertiria en la protagonista de la sala d’estar», valora Kent..