Juan Tamariz es reinventa al Tívoli

El mestre de la màgia Juan Tamariz té un munt de fans; per això crea tanta expectació en cada visita a Barcelona. En aquesta ocasió ho fa al Teatre Tívoli, un dels locals amb més aforament de la ciutat, amb 'Magia potagia... ¡y más!', només fins al 2 d’octubre i en vuit úniques funcions. 

«Estic acostumat a actuar en teatres que van de 500 a 1.200 persones, encara que a vegades actuem en espais més grans. Al Price de Madrid hi ha 1.600 butaques i a Bogotà hem actuat en un altre amb 3.000».

La distància no és problema per a ell. Des de fa anys utilitza una pantalla perquè ningú de les últimes files es perdi detall dels seus petits «miracles laics», com ell sol parlar irònicament dels seus trucs. Aquesta vegada ve amb les seves cartes, el seu violí imaginari i material nou, il·lusions que ha perfeccionat al llarg de les seves «merescudes» vacances estiuenques. «Acostumo a fer uns quants mesos de descans tot i que no paro. Els mags sempre estem donant-li voltes al cap a tot de coses. Hem de reinventar-nos constantment». 

Entre les novetats destaca un número de tipus espiritista que requereix la participació a l’escenari d’una sèrie de persones del públic. Tampoc hi faltaran números clàssics i altres que, malgrat no ser nous, sempre són diferents en funció del tipus d’espectador amb qui interactuï. «La màgia és jazzística perquè, encara que tinguis un tema escrit, pots interpretar-la amb variacions diferents», recorda.

Mentre ell parla, la seva dona colombiana, Consuelo Lorgia, escolta i assent. Tots dos es conjuguen en l’espectacle amb el mag Alan, més jove que ells i també membre de la seva família, ja que és el seu gendre. L’única que falta per completar un pòquer de mags seria la seva filla, Ana Tamariz. «Ella ha practicat la màgia des de petita però és molt vergonyosa i no ha volgut mai actuar davant del públic», explica Tamariz sobre l’Ana, que dirigeix una famosa escola de màgia. Allà va fer les seves primeres classes Jorge Blass, un altre famós mag que també actua aquests dies a Barcelona, al Poliorama. ¿Què li sembla la competència? «Em fa molta il·lusió que dos grans teatres programin espectacles de màgia. No és uns cosa única. La màgia està triomfant a tot Espanya i a tot el món. La màgia fa molts anys que està ressorgint».

ENERGIA POSITIVA

Al llarg de la seva carrera Tamariz, de 73 anys, ha notat com la perspectiva del públic ha anat canviant. «La gent ha entès que en moments de dificultat o de crisi la il·lusió és necessària. La màgia transmet energia positiva, una cosa necessària ara i en qualsevol moment de la vida». 

Notícies relacionades

Mate, una web per trobar amistats a la mateixa ciutat

Orfebre de tècniques mil·lenàries

Abans, quan aquest gran especialista en cartomàgia començava a sorprendre amb la seva habilitat, notava que se’l miraven amb cert recel. «Fa anys, quan li feies un truc de màgia a algú, et demanava que l’hi repetissis perquè se sentia enganyat. Veien la màgia com una cosa que els feia quedar malament, que treia intel·ligència. Ara, en canvi, la gent ve al teatre amb una altra actitud. Ve amb ganes de disfrutar».

Té un ampli historial d’anècdotes per explicar i també experiències difícils, com la que li va passar fa anys a Madrid un dia d’hivern. «Feia un fred terrible i vaig sortir amb molta energia. Però així que vaig trepitjar l’escenari de la Sala Galileo vaig notar com una fuetada als dos bessons  de les cames. Em feien un mal horrorós, i vaig fer la funció sense moure’m del lloc. Tota l’adrenalina que deixes anar en escena em va fer de calmant. Però quan vaig acabar i me’n vaig voler anar, era incapaç de fer ni un sol pas».