De Fan Bingbing a Paesa

Ja ho va avisar el director del festival, José Luis Rebordinos, abans d’aixecar el teló de l’edició número 64. El cine asiàtic ve fort. Dit i fet. El jurat va atorgar la Concha d’Or a una cinta de nacionalitat xinesa: I’m not Madame Bovary, protagonitzada per una estrella planetària, Fan Bingbing, actriu, cantant i productora de 35 anys que va arribar a Sant Sebastià amb un seguici de 15 persones i exigint sessions de maquillatge de tres hores. A Europa no la coneixem (almenys fins ara) però a tot Àsia el seu nom és equiparable al de l’estrella més gran de Hollywood. En el seu gegantí currículum ja té un premi més: la Concha de Plata a la millor interpretació femenina.

I’m not Madame Bovary narra els 10 anys de lluita burocràtica que una dona manté amb l’administració per un divorci fals. De moment, no té data de distribució a Espanya. El que sí que té és polèmica. En un moment del metratge, la protagonista (irreconeixible Fan Bingbing sense maquillatge) es resisteix a tenir sexe amb el seu nòvio. «No vull, estic cansada», al·lega. Però la relació es consuma. «¿Te n’has adonat que ha sigut una violació», pregunta ella. «¿Sí? ¿I com estàs?», contesta ell. «Millor que mai», resol ella. L’equip de la pel·lícula, amb el director al capdavant, Xiaogang Feng, van atribuir el diàleg a l’«humor negre» que farceix el guió.

‘THRILLER’ DE DESPATXOS

Durant el festival, I’m not Madame Bovary va ser projectada entre crits fervorosos i histèrics de la comunitat xinesa a Sant Sebastià. La premsa va mostrar, però, indiferència. Tot al contrari que va passar amb El hombre de las mil caras, escollida per l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya com la millor pel·lícula del certamen (es va emportar el Feroz Zinemaldia). El jurat de Sant Sebastià també ha sabut veure la fibra cinematogràfica d’un film en el qual Alberto Rodríguez trasllada a la gran pantalla un dels episodis més delirants de la història recent d’Espanya: el cas Luis Roldán. Tens, aclaparador, complex i a estones divertit, es tracta d’un thriller polític de despatxos protagonitzat per trilers, mentiders, agents d’espionatge que viatgen amb xequera i no pas amb pistoles. 

La cinta, que es va estrenar divendres i que està basada en el llibre del periodista Manuel Cerdán, està protagonitzada per un excel·lent Eduard Fernández, guardonat amb la Concha de Plata al millor actor. El barceloní dóna vida a Francisco Paesa, l’exagent secret espanyol més controvertit i la persona que va col·laborar tant en la fuga de Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil i saquejador de les arques públiques, com en la posterior entrega al Govern.

‘QUE DIÓS NOS PERDONE’, MILLOR GUIÓ

Notícies relacionades

'El hombre de las mil caras' conquista el premi Feroz

Eduard Fernández: "No tots estem moralment podrits"

El cine espanyol, juntament amb la britànica Lady Macbeth, va aixecar el nivell mitjà d’una secció oficial d’allò més normaleta. Es podia esperar que El hombre de las mil caras no fos l’única pel·lícula premiada. Efectivament, el thriller policíac Que Diós nos perdone (s’estrena el mes que ve) va aconseguir entrar en el palmarès de la mà d’un guió fibrós i intrigant que no només retrata la recerca d’un assassí en sèrie sinó que també dibuixa una ciutat (Madrid) i les misèries d’un sistema podrit. La Concha va recaure en mans dels autors: el director Rodrigo Sorogoyen i la guionista Isabel Peña.

HONG SANG-SOO

El jurat va voler que els guardons fossin com la loteria de Nadal: molt repartida. Per això, la Concha al millor director va anar a parar al coreà Hong Sang-soo, un habitual de Cannes i Locarno que a Sant Sebastià va presentar Lo tuyo y tú, una juganera ¿comèdia? romàntica únicament apta per a paladars ultracinèfils. A més, hi va haver dos premis especials per a l’argentina-francesa El invierno (se’n va emportar un altre per la millor fotografia) i la sueca-danesa The giant.