Loquillo, la Mercè a Las Ventas

Loquillo, una altra vegada a la contra, va triomfar en la nit de la Mercè. La particularitat és que no ho va fer a Barcelona, la seva ciutat, sinó a Madrid i en un escenari tan singular com és la plaça de toros de Las Ventas. Allà va oferir gairebé dues hores i mitja de música davant els seus fans de la capital d'Espanya i als arribats de molts altres punts. No en va aquest concert, del qual sortirà un disc i un DVD, es considerava una cita essencial en la gira 'Salud y rock and roll' que l'artista va emprendre a principis d'aquest estiu. Les entrades per a aquesta cita estaven esgotades des de fa mesos.

Envoltat d'una espectacular banda de músics, amb especial menció a les guitarres de Mario Cobo, Josu García i Igor Paskual, Loquillo va desgranar alguns dels seus vells èxits, davant el deliri dels aficionats, i va defensar les noves cançons del seu últim treball d'estudi, 'Viento del Est' 'Viento del Est', publicat l'abril d'aquest any.

Encara que pugui semblar increïble, el públic, el més jove i el de la generació del 'Loco' (nascut el 1960), segueix corejant amb passió temes com 'Esto no es Hawai', 'Quiero un camión' o 'Rock and roll star', cançons llegendàries que en directe sonen ara amb més potència i riquesa de matisos. El directe que ara ofereixen Loquillo i els seus músics no és en absolut autoparòdic, sinó una evolució del rock dels anys de la 'movida' i de les gires boges dels Trogloditas. Ara es fusionen els vells èxits compostos per Sabino Méndez amb el rock madur que va arribar després.

'EN LAS CALLES DE MADRID'

Moments àlgids en l'esperat bolo de Las Ventas van ser les interpretacions, amb tot el públic dret, de 'Rock and roll actitud', 'Feo, fuerte y formal'  i, per descomptat, 'El ritmo del garaje'. Però en aquesta ocasió va tenir especial impacte l'himne 'En las calles de Madrid', rebut pel públic com un emocionant reconeixement de l'artista a la força que el rock ha tingut històricament a la capital d'Espanya. Loquillo, que va parlar poc durant el concert, sí que es va dirigir al respectable per definir-se com "un barceloní que estima aquesta ciutat" (clam a la plaça) i com algú que mira Madrid "des d'un vessant del Tibidabo" (nova ovació i encenedors i mòbils il·luminant la serena nit castellana durant la interpretació de 'Cadillac solitario').

Notícies relacionades

Salut i rock and roll: el nou disc de Loquillo, cançó a cançó

Barcelona, capital de la innovació social

En la festa posterior al concert, en un corredor de la plaça taurina (amb visita exprés d'Albert Rivera, amb caçadora negra), el rocker del Clot estava exultant. No va voler alimentar velles polèmiques, però la seva cara de satisfacció denotava l'orgull d'haver triomfat d'una manera espectacular a Madrid, on se l'adora, mentre que se segueix sentint injustament tractat a Barcelona. A la Barcelona que va venir després de la magistralment retratada dijous pel pregoner Javier Pérez Andújar.

Després de gairebé quatre dècades de carrera musical, Loquillo disposa d'un repertori imbatible quan es planta davant un públic que el segueix des de fa temps, i encara fa creïble l'actitud d'un rocker que "marca la diferència sense fer-vos reverències". Algú que, vist des de Catalunya, no va venir aquí per fer amics.