Gibraltar tenia un preu

«Gibraltar espanyol» és un crit que ha enardit a la dreta espanyola al llarg del segle XX. Però irònicament, entre 20 i 30 jerarques de l’Exèrcit de Franco i el seu entorn pròxim van rebre entre el 1940 i el 1944 un mínim de 350 milions d’euros (en termes actuals) destinats a garantir que Gibraltar seguís sent anglès.

    Aquest era l’objectiu inicial, sosté l’historiador Ángel Viñas, de l’operació de suborns a la cúpula militar espanyola que el Govern britànic, amb el milionari Juan March com a intermediari, va llançar durant la segona guerra mundial. L’operació, revelada després de la desclassificació de documents britànics el 2013 i relatada al llibre Sobornos. 'De cómo Churchill y March compraron a los generales de Franco (Crítica)', es va plantejar inicialment per garantir sis mesos de neutralitat espanyola, els necessaris per completar les fortificacions de Gibraltar fins a convertir-la en una plaça inexpugnable davant un atac de l’Eix.

ELS SUBORNABLES / Entre els jerarques a sou de Londres hi hauria Nicolás Franco, germà del generalísimo i ambaixador a Lisboa; el general Varela, ministre de l’Exèrcit; el general Galarza, ministre de Governació, a més dels generals monàrquics i aliadòfils Kindelán, Orgaz i Aranda, que sempre s’han citat com a disposats a donar un cop d’Estat contra Franco si aquest entrava en guerra al costat d’Alemanya. Per fer-ho comptarien amb el finançament del Foreign Office a través de March.

    Els historiadors franquistes i neo­franquistes han elogiat Franco per la seva prudència al mantenir la neutralitat a pesar de les pressions de Hitler. «Si aquesta era la doctrina oficial, la neutralitat o no bel·ligerància, resulta que Londres pagava un munt de diners a tots aquests generals perquè recolzessin aquesta doctrina oficial del règim», ironitza Viñas. «Sempre hi va haver la incertesa, perfectament fundada, que Franco no és que estigués llançat a la guerra, sinó que podria entrar-hi, i que va estar molt, molt temptat de fer-ho. Jo dono nous arguments a favor d’aquesta tesi, i que almenys Se­rrano Suñer estava tan desitjós d’entrar en la guerra que el 1941, set mesos després d’Hendaia, encara suplicava una carteta de Hitler en què aquest accedís a les condicions de Franco».

L’‘AGENT T’ / Un altre motiu per no confiar en Espanya. «Els alemanys, amb tota la raó, no confiaven que els espanyols poguessin guardar un secret, perquè va demostrar que, als cap de 24 hores de la conferència d’Hendaia, els anglesos ja sabien què hi havia passat», afegeix Viñas. La font va ser un no identificat Agent T, un camisa blava del cercle de Se­rrano Suñer. «Els britànics havien situat gent al costat mateix del Caudillo. El 1940, els britànics no tenien xarxes d’informació. El 1944, per a l’ambaixador Hoare, que procedia de l’MI6, de la intel·ligència militar, Franco ja no té secrets», apunta Viñas.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

    Per descomptat, Franco no estava a la llista de subornats (no li feia falta, com demostra l’anterior llibre de Viñas sobre l’enriquiment del cap de l’Estat): es tractava de traçar xarxes de seguretat concèntriques al seu voltant. Per espiar-lo. Per dissuadir-lo que entrés en la guerra. Per reaccionar si ho feia. «Encara que enderrocar Franco no va ser mai el seu objectiu. L’interès permanent d’Anglaterra entre el 1936 i el 1946 era estabilitat a la península Ibèrica. Franco la prometia més que la República. Gran error, però van apostar per ell des del primer moment. Només si Franco s’excedia, llavors anirien per ell per tots els mitjans».

ENCLAVAMENT VITAL / L’historiador sempre ha insistit que l’ombra britànica va estar darrere de Franco des de l’estiu del 36. «El país que més influència va tenir, subtil, en els destins d’Espanya entre el 1936 i el 1946 va ser sens dubte el Regne Unit, més que Alemanya. La influència alemanya va ser òbvia, però no va aconseguir els seus objectius. Per Hitler, Espanya era important, però no tant; mentre que per als anglesos Espanya era vital. Gibraltar. Punt. Per als anglesos era absolutament vital que Gibraltar no caigués».