La Cubana adapta Rusiñol en el seu nou espectacle

«O poses un musical en la teva vida o estàs mort». Això és el que Jordi Milán, director de La Cubana, afirma que van dir els seus assessors (que «són molts») quan el grup es va posar a pensar en un nou espectacle després de l’èxit de Campanades de boda. I com el seu fort és el teatre i seguir vius, això és el que han fet: un musical que porta per títol Gente bien. Les funcions prèvies a l’estrena (18 d’octubre) començaran demà, però ahir hi va haver un petit aperitiu. La companyia, vestida de negre elegant i amb més joies de les que algú pot posar-se a sobre, va interpretar dues de les cançons de l’espectacle enmig de la Gran Via, davant del Coliseum, per a alegria dels sorpresos transeünts que passaven per allà.

    La peça és un clàssic de Santiago Rusiñol portat al terreny de La Cubana, un divertit sainet que celebra 100 anys de la seva estrena i que, a més, és una de les obres més interpretades als teatres d’aficionats del país. De manera que qui més qui menys ja la coneix. Així que l’elecció no va crear gaires dubtes. «Vam anar a Nova York i Londres, vam veure més de 50 musicals i vam acabar farts de Sondheim, Webber, Disney…», explica Milán. Després es van preguntar: «¿Per què no fem un clàssic català?» I la resposta va arribar sola. La Cubana és de Sitges i Rusiñol va tenir una llarga vinculació amb la localitat.

QUATRE ÈPOQUES / El tema també hi va ajudar. Gente bien és un divertimento en què Rusiñol retrata els nou-rics de la burgesia industrial sorgits de la Barcelona modernista. «La necessitat imperiosa de mostrar el que es té i fer el ridícul no té data de caducitat», sosté el director. D’aquí ve que l’acció transcorri en quatre moments diferents. El 1917, quan el poder es mostrava comprant un títol nobiliari, organitzant festes i parlant en castellà; el 1951, en ple franquisme i amb el «¿qué hay de lo mio?» sempre d’entrada; el 1980, amb el socialisme per bandera, la normalització lingüística i el títol amagat; i el 2017, quan la distinció es mesura pel fet de passar per la presó i tenir empreses offshore.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

    Amb tot, Milán assegura que el text de Rusiñol «ha sigut molt respectat». La música va a càrrec de Joan Vives, l’autor de la majoria dels temes de La Cubana, que sempre ha cantat i ballat en les seves obres. «Fins ara, les cançons eren una il·lustració, ara la història s’expressa a través de les cançons», explica Vives. Per això és un musical. Una opereta «inspirada en les operetes centreeuropees com La viuda alegre de Franz Lehár. Teatre popular molt apreciat», sosté el compositor. Els actors cantaran, però la música sonarà pregravada pels intèrprets de l’Auditori.

LA INCÒGNITA DEL PÚBLIC / «Hem anat a buscar les veus més cantadores de totes les èpoques de La Cubana», puntualitza Milán, encara que també hi ha noves incorporacions, com Laia Piró i Toni Sans. I recuperacions històriques, com la de Mercè Comes i Mont Plans. La primera, absent de la companyia des del 1992; la segona, gairebé que també, va tornar per a Campanades de boda quan feia més d’una dècada que estava fora del grup. Falta per veure si el públic serà o no un altre dels actors. No van voler dir-ne res ahir els protagonistes: «El públic de La Cubana fa el que vol, i després de tants anys pot fer el que li doni la gana», sentencia Milán. ¿I els actors? «Fem una gran caricatura dels nou-rics que menyspreen la cultura, compren títols, es posen el bigoti franquista o es passen a la pana socialista, sempre preocupats només per la possessió», afirma una de les cançons.