El Bacon més espanyol es passeja pel Guggenheim

És coneguda la influència que els artistes espanyols van tenir en l’obra del britànic, però nascut a Irlanda, Francis Bacon (Dublín, 1909 - Ma-drid, 1992). La seva obsessió per Velázquez, concretament pel retrat que el sevillà va fer del papa Innocenci X, és llegendària; i el seu deute amb Picasso va ser reconegut pel mateix artista una i mil vegades. També va caure sota la influència de Zurbarán, Goya i El Greco. I va admirar Buñuel i García Lorca. Tot això, juntament amb la influència que va rebre dels francesos, que també n’hi va haver, és el que evidencia Francis Bacon: de Picasso a Velázquez, al Guggenheim de Bilbao fins al 8 de gener. 

L’exposició, que compta amb el patrocini d’Iberdrola, reuneix 79 peces; d’aquestes, 50 estan firmades pel britànic i la resta, pels espanyols i francesos que van ser la seva font d’inspiració. I moltes de les que porten la firma del singular, alhora que torbador i brutal creador són inèdites al nostre país. No en va, la majoria de treballs de Bacon estan en mans privades; tampoc és intranscendent que el comissari de la mostra, Martin Harrison, sigui l’autor del seu catàleg raonat. Una obra magna que ha trigat 10 anys a veure la llum i que recull 584 teles, entre elles, l’última que va sortir del pinzell del creador: Estudi d’un toro (1991).

La peça, que només s’ha vist a Mò-naco, és una de les grans troballes de Harrison, que no recorda –o no vol recordar– com la va trobar. Es tracta d’un quadro desconegut fins ara i que és, segons el seu descobridor, «una profecia» de la mort de l’artista, ja que Bacon el va executar un any abans de morir i hi va incloure pols: «La pols és eterna, de la pols venim i en pols ens convertim», assenyala Harrison, alhora que afirma que es tracta d’«una obra molt interessant, amb zones de llum i zones fosques, la vida i la mort; però no és una abstracció, és un toro. Crec que Bacon s’identificava amb ell de la mateixa manera que Picasso ho feia amb el minotaure». 

Va ser l’últim treball del britànic i és el colofó de la mostra. Llueix just després de La tauromàquia de Goya. El de Fuendetodos era un dels genis del qual beure (hi ha, per exemple, el gos de Tres estudis per a una crucifixió, molt semblant a Gos semienfonsat de Goya), i l’art del toreig va interessar a Bacon: «Quan veus una corrida et queda gravada a la ment per sempre», afirmava l’artista, que ja en els anys 60 va començar a retratar-les, però sense quedar satisfet. 

    

SEMPRE FIGURES / La insatisfacció era una cosa intrínseca en el creador, com ho era l’estudi de la figura humana, les crucifixions, l’obsessió pel retrat d’Innocenci X. Així com una vida tempestuosa, el desordre del seu estudi o la seva passió a la nit, l’alcohol i les relacions difícils. Així, de les seves primeres obres no en queda ni una. Les va destruir. Poc ha sobreviscut, sí que ho ha fet Composició (1933), la peça que obre l’exposició i que penja juntament amb una d’homònima de 1927 feta per Picasso i al costat de Banyista amb pilota (1929), també del malagueny. El trio posa en evidència el que Bacon va reconèixer en un munt d’ocasions: la visita, el 1927, a la galeria Paul Rosenberg de París i la visió de l’obra de Picasso el van portar a voler ser artista.

 A partir d’aquí se succeeixen les figures, més fosques al principi i més coloristes al final, però sempre aïllades, sempre recargolades i sempre mig animals. I sempre figures. «El movia més la ira que l’angoixa. La vida no li havia resultat fàcil. Hi havia molt patiment. Va començar a pintar quan va conèixer Peter Lacy, l’amor de la seva vida. Amb ell va viure la passió, el drama i la tragèdia. I això és el que va retratar», apunta Harrison.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Li interessaven la condició humana i l’horror de l’home amb l’home. Del primer concepte sorgeixen els retrats d’Innocenci X, l’original dels quals, el de Velázquez, assegurava no haver vist mai. Del segon surten les crucifixions. El seu primer tríptic a gran escala, i que a més va suposar un punt d’inflexió a la seva obra, va ser Tres estudis per a una crucifixió (1962), una explosió de color que tancava la retrospectiva que la Tate li va dedicar el 1962. I en la inauguració de la qual va rebre un telegrama anunciant la mort de Peter Lacy.

 No va ser gaire més afortunat amb la que considerava la gran exposició de la seva vida, la que el Grand Palais li va dedicar el 1971. Hores abans, la seva parella de llavors, George Dyer, es va suïcidar. Bacon va morir el 1992, a Madrid, quan contra tots els consells mèdics va decidir anar a veure el seu últim amic, José Capelo. Ho va fer a prop del Prado i de Velázquez.