El Macba dedicarà, per fi, una exposició a Brossa

Herència expositiva, nou equip, dèficit zero i ocupació de la plaça dels Àngels en stand by. Aquesta és l’aposta de Ferran Barenblit per a la temporada que ara comença i que va presentar ahir, just quan es complia un any del seu accés a la direcció del Macba. Ja va avisar llavors: el futur del museu no es farà «trencant, sinó transformant». I ho corrobora ara: «Ja vaig dir que assumia de la primera a l’última exposició prevista. Són tant de l’anterior equip com d’aquest. No ho veig com una herència, sinó com un privilegi». I dit això, només una de les noves mostres programades és una aposta seva: Forensic Architecture. La resta, Akram Zaatari, Gelatina dura, Miralda Madeinusa i Poesia Brossa ja estaven anunciades. I la dedicada al poeta visual, una revisió exhaustiva del seu treball, s’està gestant, anunciant i posposant a més des que el 2011 el Macba va rebre en dipòsit el fons de la fundació que gestiona el seu llegat.

    Així que, per ara, la novetat més gran del museu és l’equip, renovat en la seva totalitat després de la marxa precipitada de l’anterior direcció. Nou gerent: Josep M. Carreté; nova conservadora en cap: Tanya Barson, i nou responsable de programes: Pablo Martínez. Tots tres s’hi han incorporat recentment, de manera que projectaran abans d’ampliar. És a dir, l’expansió física del Macba i l’ocupació de la plaça dels Àngels anunciada el 2013 es manté, però s’atura fins a definir les línies del centre: «Volem lligar la programació amb el pla d’usos, després farem una proposta a l’Administració», apunta Carreté.

    Encara que el futur es preveu molt pròxim al passat: mirar el món des d’una posició no hegemònica, recuperar narratives oblidades, generar pensament crític i expansió geogràfica és el discurs que repeteixen els responsables del centre. Fins aquí res de nou. Encara que Barson concreta una mica més, posa el focus en «la idea d’interdisciplinalitat i la idea de performativitat», així com a parlar de «la connexió entre cos i espai, i gènere i identitat». I també a «prioritzar el discurs feminista» i «revisar el focus geogràfic per mirar a Sud-amèrica, el Pròxim Orient, el món àrab i el Mediterrani per estimular i desenvolupar el diàleg sud-sud».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

10,9 MILIONS DE PRESSUPOST / En aquest últim concepte encaixa l’exposició d’Akram Zaatari, el material de treball del qual són fotografies de la diàspora àrab. La mateixa part del món en què se centren molts dels treballs de Forensic Architecture, un col·lectiu que analitza violacions dels drets humans per exposar-les a la llum pública. Els 80, una altra de les línies narratives del Macba, i sobretot aquelles històries que han quedat fora del relat oficial, seran el fil conductor de Gelatina dura. Abans debutarà Miralda amb la seva producció nord-americana. La guinda la posarà l’esperat Brossa.

    Tot plegat amb un dèficit zero i un pressupost de 10,9 milions d’euros. El deute, provocat per l’impagament de l’Estat el 2012, serà assumit per una aportació extra de l’Ajuntament, la Generalitat, la Fundació Macba i l’Estat. Si aquest última no arriba, ja que encara s’ha de confirmar, l’assumirà el mateix museu restant-la del pressupost.