LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA
Sitges 2016, en 7 claus
Del 7 al 16 d'octubre, la 49a edició del festival oferirà una altra mostra infinita dels camins del cine de gènere
Espot del festival de Sitges-2016.
No fa tant de temps l’anomenat cine de gènere, com tot allò relacionat amb la cultura nerd, semblava relegat a un cert marge cultural i condemnat a ser observat amb paternalisme, si no directament displicència, des de les torrasses de l’alta cultura. El 2016, no obstant, els devots del món sobrenatural, estrany i oblic poden dir amb tot l’orgull «teníem raó», o, amb just triomfalisme, «hem guanyat». Si existeix un gènere actual amb bona salut, aquest ha de ser el fantàstic en totes les seves variants.
En els últims anys s’ha acusat el festival de Sitges, fins i tot entre ultraistes del cine de gènere, d’haver perdut la seva identitat original per obrir-se en excés a les vel·leïtats intel·lectuals del cine autoral. En realitat, sembla més clar que són els autors els que s’han rendit a les possibilitats expressives i temàtiques gairebé infinites del fantàstic, i el festival se’n fa ressò en la seva voluntat de complet aparador de tendències, moviments i intencions.
Ara com ara, són estranys els nous films excitants que no s’adscriuen al gènere. La 49a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, que tindrà lloc del 7 al 16 d’octubre, n’ha recollit un bon nombre en una programació vasta, diversa en tots els sentits, amb probables revelacions i segur que algunes frustracions, però rarament pel·lícules que deixin indiferent. Aquesta sensació d’aventura abans que s’apaguin els llums és irrebutjable.
1. LA FIDELITAT DEL PÚBLIC
Ángel Sala, director del certamen, ho té clar. «Sitges és el millor festival de cine fantàstic del món, una festa absoluta del cine. I Catalunya és una potència de la cultura popular, amb esdeveniments com el Saló del Manga o el Sónar», va afirmar ahir, sense gens ni mica de presumptuositat, en la presentació de la 49a edició del festival. No va voler concretar el nombre d’entrades venudes fins ara, ni la previsió de públic que hi assistirà aquest any, però va dir que més o menys anava pel mateix camí que el 2015, quan, tal dia com avui, s’havien venut més de 30.000 entrades. «Tenim un públic molt fidel. Només demanem que ens faci bon temps», va remarcar el director.
2. LES ‘CELEBRITIES’
La nòmina de convidats d’aquest any apunta alt. Cara icònica del terror en la seva interpretació del Pare Merrin a L’exorcista, actor fetitxe de Bergman (va jugar amb la mateixa Mort a El setè segell) i presència carismàtica de la sisena temporada de Joc de trons com el Corb de Tres Ulls, l’actor suec Max von Sydow visitarà Sitges 2016 per rebre el Gran Premi Honorífic. Idèntic guardó anirà destinat a un altre gran entre els grans, Christopher Walken, l’actor de culte per antonomàsia, present en títols com El caçador, La porta del cel, Annie Hall, Pulp fiction i Amor a boca de canó. La llista, si seguís, seria interminable.
Els guardons de la Màquina del Temps recauran en el director i guionista Paul Schrader, escriptor de Taxi Driver i que presentarà aquí Perro come perro; l’actor i director Bruce Campbell, ídol del gènere pel seu paper d’Ash Williams en la trilogia Evil dead; l’actor Walter Koenig, que interpretava l’oficial rus Andrei Chekov en la sèrie original de Star Trek, de la qual Sitges 2016 celebra el 50è aniversari, i l’actriu Barbara Crampton, a qui recordaran en el clàssic dels 80 Re-Animator.
L’action hero nòrdic Dolph Lundgren (llegendari Ivan Drago de Rocky IV) rebrà una Maria Honorífica, el mateix que el director italià Ruggero Deodato, autor del clàssic gore Holocausto caníbal. I el premi Nosferatu, de la secció Brigadoon, serà per a la rotunda actriu de caràcter Terele Pávez, inoblidable Régula a Los santos inocentes i Goya a millor secundària per Las brujas de Zugarramurdi.
3. L’HOMENATGE A ‘STAR TREK’
Star Trek ha complert 50 anys el 2016, raó per la qual el festival de Sitges rendeix homenatge a la sèrie de ciència-ficció humanista creada per Gene Roddenberry. A més del cartell i l’espot (en què apareixen seguidors de diferents cultures i credos units per l’inequívoc gest de la salutació trekkie, amb els palmells estesos i els dits oberts en 45 graus), Sitges-2016 li dedicarà la projecció de la seminal Star Trek: la pel·lícula, de Robert Wise, en el seu muntatge del director, dues exposicions, una masterclass i una desfilada trekkie pels carrers de Sitges. ¿I algun convidat? Per descomptat: Walter Koenig, que va interpretar en la sèrie original l’oficial Chekov i que rebrà una Màquina del Temps.
4. LA SECCIÓ A CONCURS
En la secció oficial a competició regna la citada sensació d’aventura. Gairebé cada pel·lícula és un nou món en si mateix, aliè (potser a excepció de Blair witch) al vici avui tan estès d’elaborar pel·lícules a partir de propietats ja explotades en el passat. És una selecció fresca i aventurada els favorits de la qual, en molts casos, podrien formar part de la secció Noves Visions.
Entre els pesos pesants brillen amb llum pròpia noms com l’eclèctic Kiyoshi Kurosawa, que torna a explorar la seva passió pel misteri i el suspens a Creepy; Nicolas Winding Refn i la seva mostra de fascinació/repulsió per la indústria de la bellesa a The neon demon, i el sud-coreà Park Chan-wook, segons es diu en millor estat de forma que mai a La doncella (The handmaiden).
Nous noms amb possibilitats de premi: Julia Ducournau amb el seu retrat de canibalisme adolescent Grave (Crudo), alguna cosa més que mera provocació, i l’equip format per Daniel Scheinert i Daniel Kwan amb Swiss army man, alguna cosa més que Daniel Radcliffe mort i tirant-se pets. I atenció al blockbuster de moda: Train to Busan, o zombis en alta velocitat.
5. PROJECCIONS ESPECIALS
En secció oficial, encara que fora de concurs, es podran caçar els últims títols de directors tan coneguts com Rob Zombie (31), Nacho Vigalondo (Colossal), Werner Herzog (Salt and fire), Stephen Chow (The mermaid), Terrence Malick (Voyage of time) i Kevin Smith (Yoga hosers), a més del sensacional tercer reboot japonès de la franquícia Godzilla (Shin Godzilla). També un prometedor thriller psicològic arribat de Mèxic (Las tinieblas); una cinta de terror victorià que tancarà el festival, The Limehouse Golem, del director d’origen espanyol Juan Carlos Medina, i una subtil pel·lícula de Jeff Nichols rere l’estela del cine fantàstic/aventurer dels 80 (Midnight special).
6. LA PRESÈNCIA CATALANA
No és una norma escrita, però Sitges sol alçar el teló amb una producció catalana. Després del parèntesi que va suposar la presència, l’any passat, de La bruja, de Robert Eggers, com a pel·lícula inaugural, aquest 2016 es recupera el vell hàbit amb Inside, revisió a càrrec de Miguel Ángel Vivas (Secuestrados) de la sagnant À l’interieur, d’Alexandre Bustillo i Julien Maury. Escrita per Jaume Balagueró i Manu Díez, Inside relata el suplici d’una noia embarassada (Rachel Nichols) que rep la visita d’una dona que pretén prendre-li el nadó que porta dins. No cal dir res més, només afegir que l’original obligava, més d’una vegada, a deixar de mirar la pantalla (aquelles estisores, aquells punxons).
En la secció oficial a competició es projectaran dues coproduccions catalanes: Proyecto Lázaro, de Mateo Gil, mixtura de ciència-ficció i idil·li sobre un jove malalt de càncer terminal que decideix criogenitzar-se i ressuscita a les portes del segle XXII; i Pet, de Carles Torrens, prometedor thiller psicològic sobre un cuidador d’un refugi d’animals (Dominic Monaghan, el Charlie de Perdidos) enamorat d’una cambrera a qui, en vista de les contínues carbasses, acaba segrestant i tancant en una gàbia.
Fora de concurs, el cine català tindrà una variada representació: des de la inquietant La propera pell, d’Isaki Lacuesta i Isa Camps (Noves Visions Sessions Especials), fins a la prometedora Herederos de la bestia, de Diego López i David Pizarro (Panorama Sessions Especials), documental sobre el rodatge d’El día de la bestia. Desde Mine, de Fabio Guaglione i Fabio Resinaro, a El ataúd de cristal, d’Haritz Zubillaga (totes dues en Oficial Fantàstic Sessions Especials); El cor del pi negre, de Jaume Pujades; Salvación, de Denise Castro; Vestigis, d’Iván Morillo (totes tres, a Noves Visions Plus), i Hunger diaries, d’Anuar Doss i Gabriel Rahbani (Sessions Especials).
7. ELS GANXOS SEMIOCULTS
3Per bé i per mal –d’algunes carteres i les nostres retines–, a Sitges s’imposa fer verdader cas de la lletra menuda, seccions no oficials i cicles especials. La cada any més cuidada secció Brigadoon, en el seu 30è aniversari, rendirà aquest any homenatge, entre altres figures, a l’stakhanovista Joan Bosch. El seu noir barceloní A sangre fría sorprendrà més d’un. Anima’t inclourà dos animes cridats a fer córrer rius de llàgrimes entre les butaques: Your name i The anthem of the heart. Midnight X-Treme ens permetrà assistir al combat entre els esperits centrals de The ring i El grito a Sadako vs. Kayako, a càrrec de l’atrevit Kôji Shiraishi, o descobrir la segona pel·lícula del tàndem Joost & Schulman estrenada el 2016 després de l’estimulant Nerve, un juego sin reglas: promesa de diversió Viral.
Notícies relacionadesAgafem aire i seguim. En el marc de Panorama Fantàstic es projectarà l’última pel·lícula d’un valor a l’alça com Mickey Keating (Carnage Park). El programa de Noves Visions inclou títols de Sion Sono, Kiyoshi Kurosawa, Alice Lowe i Wayne Wang, que adapta Javier Marías a While the women are sleeping (Mientras ellas duermen). Seven Chances inclourà des d’un documental sobre el procés artístic de David Lynch fins a l’últim assalt a l’statu quo fílmic de João Pedro Rodrigues. Imatges a descobrir o, en alguns casos, redescobrir, en el cas de la restaurada per J. J. Abrams Phantasma, peça estrella de Sitges Clàssics.
I tots aquests ganxos semiocults aquí esmentats són només alguns suggeriments entre un gairebé infinit de possibilitats. Gelea real, humectant ocular i a viure l’aventura.
