Amb el risc i sense perill

1
Es llegeix en minuts
Ricard Ruiz Garzón
Ricard Ruiz Garzón

Periodista i escriptor

ver +

De la verdadera identitat d’Elena Ferrante a la falsa identitat del PSOE. Del creixent cansament envers Donald Trump al minvant interès pel fenomen Potter. I de les inesperades votacions a Colòmbia a l’esperat conflicte amb Elvira Navarro pels últims dies d’Adelaida García Morales. No sé si ho han notat, però política i literatura coincideixen aquests dies a aclaparar-nos amb notícies que confonen sense parar el risc amb el perill. I no és el mateix. El risc és la possibilitat de dany i el perill és la seva probabilitat. El risc és optatiu i no quantificable, mentre que el perill concreta sense demanar permís. El risc ben entès pot i ha de ser aplaudit; el perill, el busquen només els inconscients. Així, la Ferrante es va arriscar al fer servir un pseudònim, però no hi ha res tan perillós com aquest periodisme que prefereix utilitzar el seu poder per furgar en els comptes d’un escriptor digne i no en els de tant indigne poderós. Així, continuar explotant el nen mag és un risc que fa flaire de declivi, però voler explotar el món amb màgia de nens va tanta pudor de perill com d’insensatesa, si guanyés el taujà en comptes de Clinton. I així, en fi, qui s’arrisca per la pau rep desenganys, però no hi ha perill més gran, estimada Elvira, que ignorar les guerres òbvies.

    Cada vegada més m’acosto a qui s’arrisca i m’allunyo del perill. Tinguin-ho en compte, si hi estan d’acord, per llegir Luisgé Martín a El amor del revés (Anagrama), que s’arrisca a despullar-se sense caure en perilloses exhibicions. Facin-ho també, si estimen el cinema, evitant un Tim Burton caduc i assistint a partir del dia 14 als Maldà, on s’estrena el documental de Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios (llibre deluxe a Atalanta). I rematin-ho amb les afilades propostes d’Elisabet Riera, autora aviat a L’Altra i abans editora amb la imminent WunderKammer (WK), segell que el dia 24 arrenca amb un fascinant inèdit de Victor Hugo: Lo que dicen las mesas parlantes. On és el risc i on és el perill. No descobrir-ho sí que fa por.