Lliçons de física per controlar, o no, l'amor

Envoltats del vellut vermell dels vetustos seients i els cortinatges i el daurat d'escultures i motllures, mig miler de joves figurants es mouen al ritme de la música de discoteca, il·luminats per desenes de llums i focus en moviment, sota la gran aranya de vidre que penja del sostre de la vella pista de ball, envoltada de la no menys històrica galeria porticada superior. Les càmeres esquiven els extres a La Paloma, la centenària sala de festes del barceloní carrer del Tigre, que aviat tornarà a obrir les portes després de nou anys d'absència, i que aquesta setmana ha acollit l'inici del rodatge de 'Las leyes de la termodinámica', la nova pel·lícula de Mateo Gil. “És com un manual de física en clau de comèdia per explicar dues històries d'amor”, assenyala el director. Els protagonistes, els joves actors Vito Sanz, Berta Vázquez, Chino Darín i Vicky Luengo. 

L'escena es desenvolupa en aquesta atmosfera amb solera sota l'atenta mirada del cineasta i guionista estrella d'Alejandro Amenábar a ‘Tesis’, ‘Abre los ojos’, ‘Mar adentro’ i ‘Ágora’. Travessa la pista Vito Sanz (‘María y los otros', ‘Los exiliados románticos’) i porta de la mà Andrea Ros, la seva alumna en la ficció. Ell interpreta Manel, un professor universitari que “atribueix a les lleis de la física tot el que no surt bé en les seves relacions de parella”, apunta Gil, i que veu com la seva vida ordenada experimentarà una transformació a l'enamorar-se d'Elena, personatge que es mou en el món de la moda i que encarna Vázquez (la Rizos de la sèrie ‘Vis a vis’, que va debutar en el cine a ‘Palmeras en la nieve’ al costat de Mario Casas). 

DE GALILEU A EINSTEIN

“A La Paloma, la presència d'ella, envoltada de nois que orbiten al seu voltant, ajuda a explicar les lleis de Kepler, que governen les òrbites dels planetes al voltant del sol”, afegeix el director, que envoltarà tot el relat d'una estructura de “pseudodocumental”, que lligarà les diferents situacions amb “Copèrnic, Galileu, la física quàntica, les forces de la naturalesa, Einstein i la teoria de la relativitat (durant la desfilada de l'orgull gai) o les lleis de Newton (que s'escenifiquen quan els dos amics protagonistes xoquen al mig del carrer amb les seves futures parelles en un clar exemple de l'atracció dels cossos)”. 

“Sempre m'ha agradat la física. Vaig començar llegint sobre les lleis de la termodinàmica, no em preguntis per què, i vaig pensar que qualsevol llei es pot traduir claríssimament en sentiments. Vaig veure que hi havia una pel·lícula. Vaig començar a filar i les peces van encaixar molt bé”, explica el director, que després del 'western' 'Blackthorn', el suspens de 'Nadie conoce a nadie' i “l'intensíssim drama” 'Proyecto Lázaro' -història de ciència-ficció sobre la resurrecció d'un crionitzat, que presentarà a l'imminent Festival de SitgesFestival de Sitges-, reprèn el gènere de la comèdia amb què ja va experimentar en curts com ‘Dime que yo’.

No obstant, encara que “la situació és còmica, ells viuen el seu drama particular” i per això ha donat una “consigna” als seus actors: han d'interpretar de manera realista perquè de posar la comèdia ja se n'encarrega ell. “No és una pel·lícula de riallades sinó de somriures. La comèdia sorgeix de l'absurd de la vida”, el secunda Vázquez, que en la seva segona incursió en el cine encara se sent “principiant, amb una mica de por i nerviosa”. “El meu personatge -relata en un descans- es deixa portar pels sentiments, és tot el contrari de Manel, que té por de sentir i deixar-se anar. Enamorar-se d'Elena suposa per a ell un abans i un després. Ella trenca les seves rígides idees sobre la relació de parella i l'ajuda a descobrir els misteris de l'amor i que aquest no es pot controlar”. 

Vito Sanz, més habituat al teatre i el cine independent, es nota una mica estrany entre la multitud d'extres. Es confessa “de lletres” i per a ell la física encara és “un enorme i complex abisme" que la pel·lícula l'ha ajudat a intuir. Secunda les paraules de la seva companya: “El record del meu primer amor és com una nebulosa gegant, una espècie de bogeria que et sorprèn i que no saps gestionar, impossible de controlar a nivell emocional i mental. Manel és un astrofísic que intenta donar-se respostes amb les lleis de la física fins que veurà que és absurd”.  

BARCELONA COM A PERSONATGE

Notícies relacionades

Berta Vázquez, més que la nòvia de Mario Casas

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

‘Las leyes de la termodinámica’, amb un pressupost de tres milions d'euros i que es preveu estrenar la tardor del 2017, està produïda per Zeta Cinema i Atresmedia Cine i es rodarà durant set setmanes al centre de Barcelona. La ciutat és un personatge més, el Born, el Gòtic, el Raval, la Ciutadella..., tot el centre serveix a Gil per donar al film “un toc especial, una elegància estètica per a la qual Barcelona és insuperable”, opina. 

A més de Vázquez i Sanz i de Chino Darín (‘La Reina de España’) i Vicky Luengo (‘Barcelona nit d’hivern’), també figuren en el repartiment el model Juan Betancourt, Andrea Ros, Irene Escolar i Josep Maria Pou, director de tesi de Manel, que tot i ser el seu referent, difícilment li ensenyarà quantes lleis de Kepler s'han complert sota l'enorme làmpara de vidre de La Paloma.