Ibáñez retalla el sou a Mortadel·lo

«És un tema que ara està d’actualitat, però que per desgràcia pot durar anys», lamenta Francisco Ibáñez en relació amb la nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, un àlbum que amb el títol ja ho diu tot: 'Jornalets més aviat justets...', en castellà 'Sueldecitos más bien bajitos…' (Ediciones B). L’eixelebrada parella d’agents s’ha de pluriocupar en una piscifactoria (aquell lloc on «tot déu hi va a fer pipí»), com a munyidors de vaques esguerrades, escombriaires (sense distingir entre una bossa d’escombraries i la d’un manter...), desastrosos obrers de la construcció, transportistes de malalts i de fèretres (això sí, sense ambulància ni cotxe fúnebre perquè ningú se’n deslliura, de les retallades)... Són algunes de les feinetes precàries que es veuen obligats a assumir quan la crisi econòmica arriba, també, a la T.I.A. I és que el Super els anuncia que el Ministeri els rebaixa la nòmina (a ell també, i a Ofèlia i al professor Bacteri) i ara passaran a cobrar ¡vuit euros a la setmana!

Malgrat que, com aquí, a les seves historietes habitualment hi ha gestos de complicitat als adults i a temes candents, el dibuixant no es cansa de repetir –sense abandonar el seu proverbial somriure pícar– que «en Mortadel·lo no hi ha crítica social ni política». «Són un parell de personatgets amb els quals vull que la gent rigui. Quan els vaig fer em vaig fixar en el que m’agradava de petit, aquell cel·luloide ranci de Harold Lloyd, de Jaimito, de La Pandilla, on cada dos minuts hi havia un gag que et feia riure. L’essència de Mortadel·lo i Filemó són ells mateixos», sentencia.

 El veterà Ibáñez recorda que, encara que aquest sigui un tema de trista actualitat, ell ja va viure la pluriocupació als seus inicis, als anys 50 i 60, «com tothom». «Era una cosa normal. Jo treballava llavors en un banc. Hi vaig entrar com a grum i hi vaig estar tres o quatre anys i al sortir-ne tornava corrent a casa per dibuixar la historieta de torn per a l’editorial i dedicava els dissabtes i diumenges i les vacances a fer anar el llapis».

Eren temps «del gegant editorial», diu sense esmentar mai Bruguera, dels quals evoca: «Els que arribaven a dibuixar 10 pàgines a la setmana eren herois, fer-ne 15 era gairebé impossible i ¡jo en feia 20!» Ara, confessa, «la mà, els ulls, el cap ja no responen tant, tinc menys celeritat... i 40 anys més, és clar». No obstant, tot i que al març celebrava els 80 amb un volum integral de la seva mítica sèrie '13, Rue del Percebe', continua produint sense necessitat de pluriocupacions: en els últims 11 mesos ja suma quatre àlbums de Mortadel·lo –a més de 'Jornalets...', 'Rio 2016', '¡El capo s’escapa!' i '¡Eleccions!'–, sense comptar l’èxit precedent d’'El tresorer', sobre Bárcenas. «Vaig pensar a fer alguna cosa de tribunals, que així tindria actualitat uns anys i ¡així ha sigut! Se segueix venent com el primer dia».

No pensa parar. «Què havia de fer ¿jugar a petanca o al mus? Tot i que sé que ja estem a Estació Termini, i que la pròxima via serà la del desballestament. Mentrestant, a seguir treballant. Quan acabo un àlbum ja estic pensant en el següent. Ara estic amb un sobre un híper de poble on passen mil gags. Les idees surten del meu cap –diu assenyalant-se’l amb el dit– El més difícil és crear. El guió és el més important, és al que presto més atenció. Després, pensar els gags que conformen la història i desenvolupar-los. Després ve el dibuix».

 

Ibáñez segueix «encantat» amb tots els seus personatges ja que, a més dels seus ja a la cinquantena Mortadel·lo i Filemó (els va crear el 1958), no oblida citar sempre la grassoneta secretària Ofelia, Bacteri («els seus invents em permetrien omplir pàgines i pàgines») i altres que ja fa molt que no dibuixa i que no preveu reprendre, com ara Pepe Gotera i Otilio, els de '13, Rue del Percebe' («no era res de nou, ja en la novel·la picaresca, a 'El diablo cojuelo' Luis Vélez de Guevara treia les façanes de les cases per veure’n l’interior) o el seu estimat Rompetechos, pel qual rebia crítiques per riure-se’n dels miops i havia de respondre dient: «¡Però escolti, que és igual que l’autor, que quan li treuen les ulleres l’han de portar de la mà!»

EL PREGÓ I VÍCTOR MORA

Notícies relacionades

Ibáñez, el comptable que dibuixava indis

A Mortadel·lo i Filemó els retallen la nòmina

També té paraules per a Javier Pérez Andújar per homenatjar la cultura popular i els tebeos en el pregó de la Mercè. «Gràcies, Pérez Andújar, per parlar de nosaltres. Anys enrere això no passava. Gent com per exemple Peñarroya, Cifré, Conti, Raf..., que veníem centenars i centenars d’historietes, estàvem acostumats que no ens fessin mai el mínim cas. De fet, el valor del que fem es troba en la seva senzillesa, no pas en medalles o a estar en museus, sinó que la gent rigui». Això no treu que acabin de nomenar-lo Ramblista d’Honor. «De ben petit corria per la Rambla, quan encara s’hi podia córrer i no hi havia aquest exèrcit d’ocupació que són els turistes...», evoca.

I un record també per a Víctor Mora, el creador del Capitán Trueno, desaparegut aquest passat mes d’agost. «El vaig conèixer als anys 50, ens vam retrobar al gegant editorial (Bruguera) i em va facilitar el camí per publicar allà. Era extraordinari i atent». Grans del tebeo.