A classe amb J. A. Bayona

«Mai he vist una cosa igual». J. A. Bayona movia el cap d’un costat a l’altre, com si no donés crèdit al que estava vivint. «És que fins i tot m’estan cridant ¡Bayona, guapo!» Els xavals, eufòrics per tenir-lo al costat, li demanaven fotos, el victorejaven i alguns, més llançats, s’atrevien a tocar-lo. I Bayona, commogut, es prestava al joc, conscient que el moment era irrepetible: la projecció especial de la seva última pel·lícula, 'Un monstre em ve a veure', per a un grup de gairebé 2.000 estudiants d’ESO al gegantí Auditori de l’Hotel Melià Sitges, dins de la programació del festival.

Una salva d’aplaudiments, amb picament de peus i crits inclosos, va acompanyar la devastadora fosa en negre del pla final. Amb els llums ja encesos, alguns joves encara miraven d’assecar-se les llàgrimes amb les mànigues. A altres els delataven els ulls inflats i la ganyota compungida. No faltaven, per descomptat, els que s’ho prenien tot de broma, com si l’emoció no fos cosa seva. Acompanyat d’Ángel Sala, director del festival, Bayona va pujar a l’estrada i, per a alegria d’una concurrència sorollosament entregada, es va sotmetre a una bateria de preguntes sense filtre, que van ser des de si era veritat que estava rodant Jurassic World fins a quines emocions havia sentit durant el rodatge. Fins i tot, si canviaria alguna cosa de la pel·lícula ara que acaba d’estrenar-la. 

«Expliqueu sempre la veritat. Aquest és el tema principal de la pel·lícula: encara que hi hagi alguna cosa que us faci por explicar, expliqueu-ho sempre. La por és sempre pitjor que la veritat», va dir Bayona als nois com a conclusió, conscient que potser allà hi havia un petit Connor vivint, com el protagonista del film, la difícil transició entre la infantesa i l’edat adulta, en la qual es descobreix que el món que ens envolta és un lloc més lleig del que els llibres de contes donen a entendre.

Miquel Martínez i Esther Perarnau són dos professors de Llengua Castellana de l’institut La Romànica de Barberà del Vallès. Aquest any és el segon que han elegit com a lectura obligatòria de 3r d’ESO Un monstruo viene a verme, la preciosa novel·la de Patrick Ness en què s’inspira el film de Bayona. «Pensem que és una obra que els pot ajudar a saber com és la vida», afirmen els docents, que ahir van portar els seus alumnes a la projecció per poder debatre després a classe sobre les diferències entre llibre i pel·lícula. «Ens ha agradat molt», asseguren, somrients.

 

Notícies relacionades

Toronto es rendeix davant Bayona

Jota i jo

Svend Gomez, de 17 anys, és un d’aquests alumnes que ahir van visitar l’Auditori. «M’ha impactat molt la pel·lícula. I ha sigut impressionant veure-la amb el seu director». Al seu costat, Paula Sanz, de 15, admet haver plorat durant tota la projecció. «Jo he passat per una situació similar a la del protagonista i, per tant, m’ha arribat molt. Ho he sentit tot molt endins», afirma amb els ulls envermellits i la veu una mica tremolosa. La seva amiga Aroa Zafra, també de 15 anys, li fa una abraçada. «Normalment els llibres són millors que les pel·lícules, però en aquest cas... Ha sigut molt impactant», diu l’Aroa, que es declara seguidora del cine de Bayona: «He vist 'L’orfenat' i 'Lo imposible' i realment sap explicar i expressar molt bé els sentiments».

Dia intens en emocions, el de Bayona. La vigília va ser a Londres, en la 'première' d’'Un monstre em ve a veuree'. Va agafar un vol a les sis del matí i va atendre desenes d’entrevistes amb l’ànim d’una criatura il·lusionada. Potser aquest és el seu secret. «Això és molt gran, s’ha de saber disfrutar».