Mateo Gil: "No hi ha cap misteri a la vida"

Mateo Gil (Las Palmas, 1972) ha tingut una setmana moguda, ja que se li ha ajuntat el rodatge a Barcelona de la seva quarta pel·lícula, Las leyes de la termodinámica, amb la presentació a Sitges, dins la secció oficial, del drama futurista Proyecto Lázaro. En aquest film, el que va ser guionista d’Alejandro Amenábar relata la història d’un jove malalt de càncer terminal (Tom Hughes) que decideix criogenitzar-se i que, gràcies als avenços científics, ressuscita a les portes del segle XXII. 

–Vostè va escriure el guió d’Abre los ojo

–Proyecto Lázaro és una mica un spin-off d’Abre los ojos. De fet, és una idea que em va sorgir quan l’escrivia amb Alejandro el 1995, però que es va quedar adormida fins que el 2008 vaig llegir la notícia que havien creat un cor de rata a partir de cèl·lules mare. Aquell cor va arribar a bategar. Em va posar la pell de gallina. Em vaig tancar un mes a casa i vaig escriure el guió. Va ser un procés una mica fosc.

–¿Per què?

–Perquè hi ha moltes obsessions meves exposades en aquest film: la rapidesa amb què passa la teva vida, el fet que la teva experiència, la teva vida, acabi convertida en mers records... Quan tota la teva vida només està al teu cap com un record, ¿es pot dir que va existir realment? ¿O és tot mentida i t’ho has inventat? ¡És aterridor, ¿oi?

–Si li toqués una criogènesi en el seu sorteig, ¿l’acceptaria?

–¡Ni boig! Precisament la història de Lázaro sorgeix del meu terror no només a la mort, sinó també a la vida artificial. Per a mi no hi ha res més terrorífic que tenir 95 anys i ser mantingut viu en un hospital. Em sembla d’una crueltat espantosa. En qualsevol cas, respecto la gent que ha decidit criogenitzar-se. Hi ha molta gent seriosa que ho ha fet pensant que podrà ser reanimada en el futur.

–Proyecto Lázaro

–Jo la qualificaria com un drama romàntic, una història d’amor entre el protagonista en el futur i la seva noia en el passat. Encara que més enllà de l’idil·li, la base radica en una pregunta: ¿fins a quin punt podem substituir tota la nostra vida, reemplaçar-la per una altra i sobreviure en l’intent?

–Ara està rodant una comèdia, Las leyes de la termodinámica.

–Fer la comèdia m’està anant molt bé. Proyecto Lázaro va ser molt absorbent. Vaig entrar en una mena de cambra fosca durant molts mesos.

Notícies relacionades

Lliçons de física per controlar, o no, l'amor

Barcelona, capital de la innovació social

–Les seves pel·lícules són de gèneres molt diferents. ¿Què hi ha de comú en totes?

–Sempre hi ha coses en comú. De fet, n’hi ha moltes entre Proyecto Lázaro i Las leyes de la termodinámica. En totes dues, els personatges es pregunten què és la vida. A mi m’interessa molt la ciència. Estem a prop de descobrir vida fora del planeta, però la gran revolució serà una altra: la demostració que no hi ha cap misteri a la vida. No fa falta cap condició especial perquè sorgeixi. La vida apareix quan s’han amuntegat una quantitat prou gran d’àtoms, i quan aquests àtoms arriben a cert nivell de complexitat acaba sorgint la vida d’una manera natural. És el que s’anomena propietat emergent. Hi ha científics que treballen per demostrar que la vida és una propietat emergent. Serà una revolució a nivell filosòfic enorme i això ho tenim ben a prop.