Si Don DeLillo guanya el premi Nobel de literatura... investigueu l'Acadèmia Sueca

Recordeu aquest nom. El del novel·lista nord-americà Don DeLillo. Si resulta que és el guanyador del premi Nobel de literatura, que s'anuncia aquest dijous 13 d'octubre a Estocolm, l'Acadèmia Sueca potser hauria de ser sotmesa a una investigació similar, encara que a petita escala, a la de les trames de partits de futbol manipulats. No perquè li faltin mèrits per ser guardonat (encara que es pugui dubtar de si li correspon a ell abans que al seu compatriota Philip Roth), sinó pels moviments que s'han produït a les cases d'apostes britàniques en els últims dies: des que dijous passat els acadèmics suecs van decidir, teòricament en secret encara, el nom del guanyador, les opcions de DeLillo a la casa d'apostes Ladrokes han pujat d'un 66/1 a un 12/1, és a dir, han escalat 40 posicions, fins al sisè lloc de la taula. Un moviment que no ha experimentat cap altre escriptor (hi ha hagut oscil·lacions menors, però també significatives, amb el novel·lista kenyà Ngugi Wa Thiong'o i el dramaturg suec Jon Fosse).

Potser tot són suspicàcies sense fonament, i salta la sorpresa. O els suecs segueixen posant-se al dia del seu escàs interès al llarg del segle XX per les escriptores o els autors no europeus, o el premiat és un dels cinc màxims favorits segons els apostadors: Ngugi Wa Thiong'o (4/1, al capdavant quan fa una setmana estava en quart lloc), Haruki Murakami (5/1), el poeta sirià Adonis (6/1), el nord-americà Philip Roth (12/1) i el suec Jon Fosse (12/1).

Encara que, això sí, el nom de DeLillo té un seriós inconvenient: al·lèrgic als actes públics, quan se l'arrossega a un d'ells prohibeix terminantment que se'l fotografiï o s'emetin vídeos amb la seva intervenció: unes condicions radicalment incompatibles amb el protocol dels Nobel, que inclou una conferència retransmesa mundialment i la participació en l'acte d'entrega dels premis i el sopar de gala que segueix. Així que si guanyen, els acadèmics haurien de ser sotmesos a un sever escrutini... per la seva escassa perspicàcia mediàtica. O potser a Don DeLillo li passarien les manies de cop amb un Noble a la mà.

ANTECEDENTS

Però passa que en altres ocasions moviments d'aquest tipus (¿i què dimonis haurien de saber els apostadors, no dels mèrits literaris d'un autor, tot i que també, sinó de què han votat a Estocolm?) han servit per detectar el nom del guanyador, i per plantejar-se si algun cosí/amic/conegut d'algun acadèmic indiscret/venal ha aprofitat per guanyar unes quantes lliures amb informació privilegiada. 

Segons recorda la periodista de 'The Guardian' Alison Flood, que sospita des de fa anys, el 2008, quan va guanyar Le Clézio, les apostes van començar en 14/1 i es van tancar en 2/1; en el cas de Hertha Müller van passar de 50/1 a 3/1; el 2011, les de Thomas Tranströmer van passar de 12/1 a 4/6, i les de Svetlana Aleksiévitx, de 5/1 a 3/1. I segons admet Ladbrokes, en els últims 10 anys les apostes pel guanyador han estat en nou ocasions per sota de 10/1 i en set el triomfador era un dels seus tres favorits. En alguns casos en què van passar coses massa evidents, es pot sospitar que els acadèmics van activar el seu pla B i van ajornar un parell d'anys el premi: potser va ser el cas del 2013, quan Aleksiévitx va passar de 50/1 a 4/5 (o sigui, se la donava com a guanyadora amb la mateixa seguretat que un Barça/Sant Andreu) i la guanyadora va ser Alice Munro.

EL MECANISME

Recordem que la proporció entre diners apostats i guanyats (qui se la jugués per DeLillo fa una setmana obtindria 66 lliures per cada lliura apostada) va baixant, i el candidat va pujant a la llista de favorits, en funció dels diners apostats per ell. Els resultats, per exemple, de Bob Dylan o Haruki Murakami es poden explicar per la mobilització dels seus fans. Els de l'esquerpa i desconeguda Hertha Müller el 2011, diguem que no. Més aviat per l'efecte bola de neu que es produeix quan algú fa una aposta forta, aquesta es reflecteix a la taula i els apostadors atents segueixen l'estela.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El calendari dels moviments a les cases d'apostes ha de ser examinat amb atenció. Fa uns dies, l'acadèmic Per Wästberg va aclarir a la TV pública sueca el perquè de la mobilitat de la data de l'anunci del Nobel de literatura: "D'acord amb els estatuts ens hem de reunir el penúltim dijous de setembre i aquest any ha caigut molt tard. Necessitem quatre dijous: el primer, els membres donen el seu dictamen; el segon, cadascú opina sobre els candidats; el tercer, resumim i votem, i l'últim, es fa l'anunci", va declarar. És a dir, el resultat de la votació el saben unes quantes persones des del 5 d'octubre.

I si al final tot això són especulacions, que serveixen perquè els mitjans comencem a parlar del Nobel un parell de dies abans, només amb fum entre els dits... vés a saber si acaba per aparèixer un Nobel en llengua castellana (Javier Marías al vuitè lloc, César Aira al 15è o Juan Marsé al 20è).