Oliver Stone: "Si les meves pors són certes, estem tots perduts"

És l’entrevistat perfecte. I no només perquè escup titulars de forma compulsiva, sinó també perquè, mentre ho fa, aboca en el seu discurs la mateixa passió que fa tres dècades que posa en el seu cine, gairebé sempre amb l’objectiu de destapar les vergonyes polítiques del seu país al llarg de l’últim mig segle. Oliver Stone estrena ara a Espanya Snowden, biopic sobre l’home que fa tres anys va donar a conèixer al món el sistema d’espionatge massiu creat per la intel·ligència nord-americana.

–¿Per què va creure necessari fer una pel·lícula sobre Edward Snowden?

–Vaig creure important fer-la perquè Snowden ja és una figura històricament essencial, que serà recordat per haver-se enfrontat al poder mogut per les seves conviccions. Dit això, no crec que la meva pel·lícula sigui necessària. La seva existència no els fa perdre el son als que ens vigilen. Snowden desapareixerà molt aviat, d’aquí uns mesos ningú se’n recordarà d’ella. Però la CIA i la NSA no se n’aniran enlloc. Seguiran aquí, controlant els nostres moviments, emparats per la gran mentida.

–¿La gran mentida?

–Sí, la idea que els nord-americans som els bons i tots els altres volen destruir-nos. Des de la segona guerra mundial, el meu país ha usat aquesta fal·làcia com a excusa per augmentar el nostre sistema militar i armamentístic. Tan sols un mes després de la caiguda del mur de Berlín vam envair Panamà, perquè de sobte Noriega era el gran dolent. I així seguim, cometent tota mena d’abusos amb l’excusa de protegir la gent, com feien els nazis en els anys 30. ¿Realment volem aquest tipus de protecció? Jo no.

–Vostè s’ha passat 30 anys predicant veritats sobre el seu país que molta gent no vol sentir. ¿Creu que ha pagat per això?

–Sí. Se m’ha criticat de forma salvatge, se m’ha estigmatitzat i ridiculitzat; m’han dit boig i paranoic. Però que siguis un paranoic no significa que no t’estiguin perseguint; sobretot en l’actualitat, immersos com estem en aquest sistema de vigilància permanent que Snowden va denunciar. No vull tenir raó, perquè si les meves pors són certes, estem tots perduts. A la indústria de cine dels EUA no li interessa que els espectadors pensin. El que volen són films com El francotirador, escombraries reaccionàries que apel·len al patriotisme més feixista.

–¿Alguna vegada va sentir la temptació de fer un altre tipus de cine?

–No. Has de ser fort i mantenir les teves conviccions, i fer el correcte encara que no serveixi per a res. Jo vaig fer tres pel·lícules sobre la debacle del Vietnam i això no va impedir que entréssim a l’Iraq, però no m’importa. Algú les havia de fer.

–Ha comparat l’Amèrica de Barack Obama amb la RDA en els anys de la Stasi. ¿Tant l’ha decebut el seu president?

–Crec que és un home decent, però molt feble. No li agrada la confrontació, i per això ha sigut empès per Hillary Clinton i altres neoconservadors del seu gabinet a continuar el que Bush va començar i a convertir els EUA en el sistema d’espionatge més desenvolupat de la història. De totes maneres, si Clinton hagués estat a la Casa Blanca, ara mateix ens trobaríem sumits en una gran guerra. O potser l’ISIS estaria a Damasc, no ho sé. En tot cas, estaríem sumits en el desastre.

Notícies relacionades

Oliver Stone decep amb el seu retrat de Snowden

'Snowden': un Stone sense fúria

–És possible que Clinton estigui a la Casa Blanca molt aviat.

–Ja. El poble americà es dirigeix irremeiablement a la seva pròpia destrucció. I potser és positiu. Potser de les cendres sorgirà alguna cosa nova, alguna cosa bona.