PREMI NOBEL DE LITERATURA
Dylan, en cinc cançons emblemàtiques
FOR FEATURE STORY ARTS-COHEN /
BLOWIN' IN THE WIND (1962)
La cançó que va convertir un cantautor particularment brillant en tot un portaveu generacional. Inspirant-se en un espiritual titulat 'No more auction block', Dylan descobreix l'eficàcia de passar del que és particular al que és general i, amb una lletra de calculada ambigüitat, s'aixeca per sobre dels seus semblants.
A HARD RAIN'S A-GONNA FALL (1963)
Publicada molt poc abans de la crisi dels míssils de Cuba, els seus versos sobre la injustícia, el patiment i la guerra ("he vist pistoles i espases afilades a les mans de nens petits") es van veure ràpidament tenyits d'una actualitat de la qual Dylan es va voler distanciar. "Aquesta no és una pluja atòmica, només és una pluja forta", va declarar.
LIKE A ROLLING STONE (1965)
La composició més emblemàtica de Dylan (l'única que ha merescut una monografia de Greil Marcus per a ella sola) va néixer a partir d'"un vòmit de 20 folis", segons confessió del mateix autor. "Quan no tens res, no hi tens res a perdre". Tot el mite Dylan tancat en sis minuts i nou segons de pura inspiració.
TANGLED UP IN BLUE (1975)
"Sempre hem sentit el mateix / però ho veiem des de punts de vista diferents". En l'època de 'Blood on the tracks', l'àlbum en què retrata la seva separació de Sarah Lownds, Dylan aposta pel que ell mateix va qualificar de cançó "multidimensional", en què es combinen diverses perspectives. Aquest n'és, potser, l'exemple més depurat.
Notícies relacionades
HURRICANE (1976)
Dylan torna a la cançó protesta amb un contundent al·legat a favor de la innocència del boxejador negre Rubin Carter, empresonat per assassinat després d'un judici molt qüestionable. Una narració sòlida i articulada, encara que no precisament objectiva, dels fets que van portar Carter a la presó sustenta una de les composicions més captivadores del seu autor.
