Bob Dylan, guanyador del premi Nobel de literatura 2016

“Per haver creat noves expressions poètiques en la gran tradició musical americana”.

#NobelPrize motivation for the 2016 Literature Prize to Bob Dylan in Spanish: pic.twitter.com/bUbTyrP8Bq

— The Nobel Prize (@NobelPrize) 13 de octubre de 2016

L’Acadèmia Sueca només va necessitar aquesta concisa argumentació per explicar ahir la decisió de concedir el premi Nobel de literatura del 2016 a Bob Dylan. I tot i que el reconeixement que alguns feia anys que reclamaven no està exempt de controvèrsia i crítiques, culmina no només l’elevació de la música popular fins a cotes inusitades sinó, a més, la coronació del bard de Duluth (Minnesota, EUA) com a molt més que un músic. Ho ha dit també l’Acadèmia Sueca en la nota biogràfica de la seva web: «Dylan té l’estatus d’una icona».

ÚNIC

Als 75 anys Dylan torna a demostrar-se una persona única. Mai abans algú amb una carrera professional dedicada principalment a la música havia guanyat el premi (encara que Rabindranath Tagore, que el 1913 es va convertir en el primer 'nobel' de literatura no europeu, va transformar la música bengalina a més de la seva poesia). I l’home de qui fa uns anys el poeta xilè Nicanor Parra va dir que «una sola de les seves línies mereix tots els Nobel de literatura» fa tornar les lletres nord-americanes, encara que siguin lletres de cançons, a un lloc emblemàtic on han estat vuit vegades anteriorment, l’última amb Toni Morrison el 1993.

Que la decisió té una dosi de polèmica va quedar clar abans fins i tot que comencessin les discussions a les xarxes socials, quan al ser entrevistada a Oslo després d’anunciar la decisió, Sara Danius, la secretària permanent de l’Acadèmia Sueca, va escoltar com a primera pregunta si Dylan «realment es mereix» el Nobel. «I tant que se’l mereix», va contestar. I a continuació va explicar que Dylan és «un gran poeta en la tradició anglesa» i va destacar que «durant 54 anys ha estat reinventant-se constantment, creant una nova identitat». No parla només del fet que fa temps que Dylan va deixar de ser Robert Allen Zimmerman.

- Bob Dylan, en cinc cançons (amb les seves lletres)

COM HOMER I SAFO

Danius va recordar també que una mirada a la història pot ajudar els que no entenen la decisió. «Bob Dylan ha escrit una poesia per a l’orella, que ha de ser declamada. Si mires molt, molt enrere, uns 2.500 anys, descobreixes Homer i Safo i ells van escriure textos poètics pensats per ser escoltats. Estaven fets per ser interpretats, sovint amb instruments, i passa igual amb Dylan», va dir. «Però encara llegim Homer i Safo i ho disfrutem. (Dylan) pot ser llegit i ha de ser llegit».

També els més ardents admiradors del creador, per als quals el 'dylanisme' va adquirir fa temps categoria pràcticament de religió, van defensar el reconeixement. I el seu argument es resumeix en la reflexió a Facebook d’uns d’ells: «El premi d’avui trenca esquemes. El problema és dels esquemes, no de Dylan», va escriure Jorge Nagore, un periodista, columnista i exllibreter. «El problema no és si es mereix o no un músic el Nobel de literatura, el problema és que considerem literatura només la lletra impresa i enquadernada com a llibre o novel·la».

REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ

Dylan, mentrestant, va seguir sent Dylan en un dia tan assenyalat. Ni una paraula pública, almenys fins al tancament d’aquesta crònica. A la nit tenia un concert previst en un hotel de Las Vegas i el cap de setmana torna a Indio (Califòrnia) per a una segona actuació en dues setmanes en un festival amb altres històrics com Rolling Stones, Paul McCartney o The Who.

Així, va quedar en mans d’altres recordar el geni i el talent polifacètic de qui entre les seves moltes condecoracions ja té el Pulitzer, un Oscar, un Globus d’Or i 12 premis Grammy; algú que una vegada, recordant Pablo Picasso i les barreres que va trencar en l’art, va dir: «Era revolucionari. Jo volia ser així».

La d’aquell nen que va agafar una guitarra als 10 anys i es va alimentar les orelles escoltant country a la ràdio ha sigut una revolució, i una evolució, laboriosa. El va portar de Minnesota a Nova York i al món i del folk al rock, amb escala en aquell famós festival de Newport on va canviar la guitarra acústica per una Fender Stratocaster. Es va treballar amb influències i influint, obrint les orelles i la ment a altres músics, a altres poetes i escriptors, a les notícies i a la realitat d’un país on la contracultura es va tornar cultura.

Ho va dir al seu dia Ellen Willis, crítica de 'The New Yorker': «Va expandir l’idioma folk en un llenguatge ric i figuratiu, va empeltar subtileses literàries i filosòfiques en la cançó protesta, va revitalitzar la visió folk rebutjant una sentimentalitat ètnica i proletària, i després pràcticament va destrossar el folk pur com a forma contemporània fusionant-la amb el pop».

Notícies relacionades

Bob Dylan, un nobel de literatura que serà difícil de poder llegir (en paper)

Nobel per al poeta Dylan

Ho va dir Bruce Springsteen el dia de 1988 que Dylan va entrar al Rock & Roll Hall of Fame: «Igual que Elvis ens va alliberar el cos, Bob ens va alliberar la ment i ens va mostrar que el fet que la música sigui innatament física no significa que sigui antiintel·lectual».

El millor és que l’evolució-revolució de Dylan encara no s’ha acabat. Segueix amb un Nobel. Ho va dir el mateix trobador el 1965: «Les cançons populars són l’única forma d’art que descriu el tarannà dels temps. No està als llibres. No està a l’escenari. No està a les galeries».